(Diumenge, 06/05/2012)
Els propers dies 17 i 18 de maig celebrarem a Barcelona una sessió de l'anomenat Atri dels Gentils. Com que és una realitat nova, sembla oportú explicar la seva breu història i el seu sentit. La sessió se centrarà en el tema "Art, bellesa i transcendència".
El terme Atri dels Gentils i la iniciativa de celebrar unes sessions sota aquest títol ha estat un suggeriment del Papa Benet XVI, que s'ha proposat com el principal objectiu del seu pontificat obrir l'accés a Déu a la cultura o les cultures d'avui. Ell ha manifestat que la dialèctica entre Il·lustració, secularisme i fe, que durant molt de temps ha estat de contraposició i d'exclusió mútua, ha de ser una veritable oportunitat per a un diàleg profund d'avantguarda, un desafiament i també una gran possibilitat.
La primera referència que va fer Benet XVI a aquesta iniciativa fou el 21 de desembre de 2009, en el seu discurs a la Cúria romana en la tradicional audiència abans de Nadal. Després de referir-se al seu viatge a la República Txeca, marcada --com altres països europeus- per un fort procés de secularització, va afegir aquestes paraules: "Crec que l'Església hauria, també avui, d'obrir una mena d'Atri dels Gentils, on els homes puguin entrar en contacte d'alguna manera amb Déu sense conèixer-lo i abans que hagin trobat l'accés al seu misteri, al servei del qual està la vida interna de l'Església."
El terme Atri dels Gentils, escollit pel gran teòleg i intel·lectual que és Benet XVI, assenyala la intenció d'aquesta iniciativa. Amb aquest nom es coneixia una part del temple de Jerusalem a la qual podien accedir els anomenats gentils, és a dir, els no jueus que se sentien atrets per la creença d'Israel i desitjaven pregar allí a l'únic Déu, encara que no podien accedir i participar en la celebració del misteri, al servei del qual estava dedicat l'interior del temple.
La paraula atri significa precisament el pati d'entrada a una casa o a un lloc, sigui sagrat o profà. Aquest és un espai no totalment aliè a l'espai religiós ni totalment integrat en ell. És un espai propedèutic o introductori, un espai d'acolliment i de trobada entre els qui s'interessen pel sentit de la vida o pel missatge de la fe i aquells que volen viure aquesta fe, sempre amb una actitud d'escoltar i aprendre.
Benet XVI, parlant de l'Atri dels Gentils, ha manifestat que al diàleg interreligiós cal afegir avui sobretot el diàleg amb aquells per als quals la religió és quelcom aliè, per als qui Déu és desconegut però que, malgrat això, no voldrien estar simplement sense Déu, sinó acostar-se a ell almenys com a desconegut.
La iniciativa de l'Atri dels Gentils s'inscriu, per tant, sobretot en el diàleg entre la fe i la cultura, entre creients i no creients. I per això ha assumit la realització de les seves sessions el Pontifici Consell per a la Cultura --el veritable Ministeri de Cultura de l'Església-, que presideix el cardenal Gianfranco Ravasi. La presentació d'aquesta iniciativa es va fer a la ciutat de Bolonya, de tanta tradició universitària, i la primera sessió es va celebrar a París. Ara serà la nostra ciutat de Barcelona la que tindrà el goig d'acollir aquesta nova sessió d'una iniciativa que es caracteritza per un diàleg cordial i respectuós entre creients i no creients.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
