PARAULA I VIDA (Diumenge, 05/08/2012)
El 6 d’agost celebrem una festa de Jesucrist, la seva
Transfiguració, segons una tradició a la muntanya del Tabor. Així ho sosté una
tradició molt antiga, que es remunta al segle III, encara que els Evangelis no
donen cap indicació topogràfica precisa i només diuen que el fet es va produir
en una “muntanya alta”. Sembla, doncs, que és probable la tradició que situa el
fet a la muntanya del Tabor, situada a uns nou quilòmetres de Natzaret.
Al mig de la vida pública de Jesús, quan, després dels
primers temps en què el seguien i l’escoltaven les multituds, comença a
anunciar que el seu camí de fidelitat a Déu Pare el portarà a morir en una
creu, té lloc aquest esdeveniment del Tabor. Cada any llegim el fet en la
lectura evangèlica de la missa del segon diumenge de Quaresma, com a preparació
a la Pasqua de Jesucrist, i també celebrem el fet en una festa amb data fixa,
enmig de l’estiu, precisament el 6 d’agost.
Jesús puja dalt d’una muntanya amb els seus tres deixebles
més amics i, en un ambient de fe i de pregària, es transfigura davant d’ells,
mentre parla amb Moisès i amb Elies de la seva mort propera a Jerusalem, és a
dir, amb dues personalitats que personifiquen tota la Llei i els Profetes.
Els deixebles queden embolcallats per l’esplendor de la
Transfiguració i tenen ganes de quedar-se allà dalt. Però Jesús els fa entendre
que allò és com un tast –com una anticipació- del que serà el final del seu
camí. Els vol fer entendre que el seu camí porta a la mort, però que aquella
mort obrirà les portes a la vida plena i lluminosa de la Resurrecció.
I aquest és també el missatge que aquesta festa del Senyor
guarda per a tots nosaltres. Ho diré amb les paraules d’un gran mestre
espiritual, el beat Columba Marmión, primer prior de l’abadia benedictina
de Mont-Cèsar, prop de Lovaina, i després abat de Maredsous, on morí l’any
1923, deixant el record de la seva vida exemplar de monjo i d’un profund
magisteri, manifestat en unes obres que han esdevingut clàssiques, sobretot les
titulades Crist, vida de l’ànima, Crist, ideal del monjo i Crist
en els seus misteris.
Doncs bé, en aquesta darrera obra, comentant el fet del
Tabor, diu que “Jesucrist va voler enfortir la fe dels seus deixebles per mitjà
de la seva Transfiguració”. Explica que “Nostre Senyor preveia que els seus
apòstols no podrien suportar les seves humiliacions, que la seva creu seria per
a ells una ocasió d’escàndol i de caiguda; per això, els va voler prevenir
contra l’escàndol de la creu i de la seva humiliació”.
“Pel fet de la Transfiguració –afegeix l’abat Marmión- els
apòstols escollits poden comprendre que Jesús és veritablement Déu, que la Llei
i els Profetes donen testimoni que Jesús és el Messies anunciat, l’Enviat de
Déu, aquell que havia de venir.”
“Tot el fet de la Transfiguració –conclou dom Columba- està
orientat a consolidar la fe dels apòstols en aquell que Pere va reconèixer com
el Crist, el Fill del Déu vivent.” Aquest és també el missatge per a nosaltres
de la festa de la Transfiguració.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
VERSIÓ ÀUDIO
