PARAULA I VIDA (Diumenge, 23/09/2012)
El 10 d'agost de 1218, a la catedral romànica de Barcelona, es va celebrar un acte que ha quedat gravat per sempre en la memòria de la nostra història religiosa. Aquell dia van fer la seva professió religiosa els primers membres de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, la festa de la qual celebrem demà. Sant Pere Nolasc -veritable fundador de l'Orde- va ser el primer a rebre l'hàbit com a religiós i ell mateix ho va imposar a continuació als seus primers companys.
Els protagonistes d'aquell acte, juntament amb Pere Nolasc, van ser el rei Jaume I, que va posar als primers mercedaris sota la protecció de la corona catalano-aragonesa i els va concedir l'escut de les quatre barres catalanes, i el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que els va concedir portar en el seu escut la santa creu, titular de la catedral barcelonina.
Naixia així un orde religiós, avui estès per tot el món, que ha donat lloc a una gran obra de redempció de captius, amb un esperit profundament cristià que s'ha anat adaptant a les noves necessitats de la redempció de captius de les esclavituds de tots els temps.
El passat 17 de gener, el pare general de l'Orde convidava la família mercedària -l'Orde i les 13 congregacions nascudes posteriorment que s'inspiren en aquesta espiritualitat- a entrar en un "temps d'Advent", tot esperant amb anhel la celebració dels 800 anys de la constitució de l'Orde, que es compliran el 2018.
Quina significació pot tenir per a nosaltres, cristians d'avui, aquest record d'un fet de la nostra història religiosa? Em sembla que la resposta pot ser aquesta: ha de servir-nos com a invitació per treballar, personalment i col·lectivament, per al bé de tots els nostres conciutadans.
La presència dels cristians en la societat està impregnada d'amor a les persones i a les institucions. El nostre amor al país i a la ciutat de Barcelona forma part de l'amor al proïsme, que és en el nucli mateix de la fe cristiana -l'amor a Déu i l'amor al proïsme com a manaments inseparables- i no només en la seva dimensió individual, sinó també en tota la seva realitat social.
L'obra de la Mercè, en el temps del seu naixement, va ser una iniciativa d'una gran solidaritat amb els membres més necessitats de llibertat d'aquella societat. Però l'obra mercedària no pot ser només entre nosaltres una pàgina exemplar del passat. Hem de comprendre i viure aquesta espiritualitat mercedària en aquests temps de crisi econòmica, que posa moltes persones i moltes famílies en la situació de no poder atendre les seves necessitats més bàsiques. Les estadístiques ens diuen que en alguns punts del nostre país més d'un 25% de les famílies han d'afrontar una situació de veritable misèria.
El pare Jacint Alegre, fundador del Cottolengo de Barcelona, deia: "Fets, fets i no només paraules". Doncs bé, la presència amorosa i solidària de moltes persones de tota condició i religió, i també de molts cristians i cristianes, és per fortuna un fet i un inequívoc compromís a favor de la justícia i la solidaritat.
Que ens ajudi a convertir-lo en realitat la Mare de Déu de la Mercè, que a Canà de Galilea es va mostrar solidària amb la necessitat d'aquells nuvis. I que ens ajudin sant Pere Nolasc i santa Maria de Cervelló, dues grans figures barcelonines que són un exemple de la misericòrdia activa envers els necessitats del seu temps i de tots els temps.
† Lluís Martínez Sistach
