PARAULA I VIDA (Domingo, 17/03/2013)
En la carta als seminaristes que Benet XVI va publicar el 18 d'octubre de l'any 2010, explica una anècdota que em sembla que resulta oportuna amb motiu del Dia del Seminari que se celebra aquest diumenge. Explica el Sant Pare que, el desembre de 1944, quan el van cridar al servei militar, el comandant de la companyia els va preguntar a cadascú què volien ser en el futur. Ell va respondre que volia ser sacerdot catòlic. I el sotstinent va replicar: "Doncs has de triar una altra cosa. A la nova Alemanya ja no calen capellans."
També avui hi ha molta gent que d'una manera o d'una altra pensa que el sacerdoci catòlic no és una professió amb futur, sinó que pertany més aviat al passat. "Vosaltres, benvolguts amics --diu Benet XVI als seminaristes d'avui-, heu decidit entrar al Seminari i, per tant, us heu posat en camí cap al ministeri sacerdotal a l'Església catòlica, en contra d'aquestes objeccions i opinions. Heu fet bé. Perquè els homes, també en l'època del domini tecnològic del món i de la globalització, continuaran tenint necessitat del Déu manifestat en Jesucrist que ens reuneix en l'Església universal, per aprendre amb ell i per mitjà d'ell la vida veritable."
El Dia del Seminari, en aquest Any de la Fe, té com a lema "Sé en qui he cregut". Són unes paraules de sant Pau en la seva segona carta a Timoteu, el seu fill espiritual i deixeble. El context d'aquestes paraules ens porta a Pau, que se sent sol, empresonat i proper a la mort i es reafirma en la seva vocació d'apòstol de Jesucrist, d'herald i mestre de l'Evangeli. "Per això --li diu a Timoteu- suporto aquests sofriments i no me n'avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat" (2Tm1,11-12).
Amb motiu del Dia del Seminari, crec necessari recordar que les vocacions sacerdotals són un gran do de Déu per a l'Església i el món. Sense sacerdots, l'Església no podria viure aquella obediència fonamental que se situa en el cor mateix de la seva existència i de la seva missió en la història. Si a la comunitat cristiana arriba a faltar el prevere, aquesta es troba privada de la presència i de la funció sacramental de Crist, cap i pastor, essencial per a la vida de la mateixa comunitat.
El ministeri ordenat és indispensable per a l'Església. Consegüentment, encara que hi hagi penúria de sacerdots, sobretot en els països europeus, no s`ha de perdre mai la certesa i la confiança que Déu continua suscitant homes que, com a testimonis de Jesucrist, es consagrin totalment a la celebració dels sants misteris, a la predicació de l'Evangeli i a mantenir viva la flama de la fe en les comunitats cristianes. Demanem-ho al Senyor especialment en el Dia del Seminari.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
