PARAULA I VIDA (Diumenge, 18/08/2013)
Afortunadament, són moltes les persones que miren de trobar una sortida a la crisi en què estem immersos. En aquesta tasca, hi tenen una missió especial els laics cristians. D'ells diu el Concili Vaticà II que "viuen en el segle, és a dir, en totes i cadascuna de les professions i activitats i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social, amb les quals està entrellaçada la seva existència".
Resulta evident, doncs, que la condició secular pròpia dels laics cristians els dóna una vocació especial de presència en el món. El caràcter secular dels laics --homes i dones- s'entén amb tota la seva riquesa si el relacionem amb el fet que el Fill de Déu, en fer-se home, santificà els vincles i les activitats humanes.
El Concili Vaticà II diu amb tota claredat que, en el món, els laics són cridats per Déu "a complir la seva pròpia comesa, a fi que, guiats per l'esperit de l'Evangeli, ajudin com a llevat, de dins estant, a la santificació del món". Es tracta d'una missió humanitzadora i evangelitzadora.
Què demana aquesta doble missió als laics cristians en aquests temps de crisi? Em sembla que tant el Concili com els darrers Papes han donat indicacions molt clares en aquest sentit, indicacions que també trobem en la doctrina social de l'Església.
En l'encíclica Laborem exercens, Joan Pau II va mostrar com "els socialismes tracten els éssers humans com a instruments de producció i no com a persones subjectes de treball. D'altra banda, el mercantilisme els tracta com a mercaderia subjecta al mercat de l'oferta i la demanda".
Benet XVI ha dit que les arrels de la crisi estan en "l'individualisme que enfosqueix la dimensió relacional de l'home i el condueix a tancar-se en el seu petit món propi, a satisfer primer de tot les seves pròpies necessitats i desigs, preocupant-se poc dels altres".
Ara, el papa Francesc --tan sensible des de la seva experiència llatinoamericana als problemes socials- diu que una de les causes de la crisi és "una visió economicista de la societat que busca el benefici egoista fora dels paràmetres de la justícia social".
Laics cristians molt sensibles als reptes que ens planteja aquesta hora fan sentir també la seva veu, afortunadament, entre nosaltres. Hi ha qui demana "un sistema econòmic alternatiu complet que deixi enrere tant les experiències de l'economia planificada comunista com els excessos del capitalisme financer fora de tota regulació".
La doctrina social de l'Església i les experiències de moviments d'inspiració cristiana em sembla que ofereixen camins vàlids per superar la crisi. Recordem-ne alguns, com ara la lògica del do, de la gratuïtat i de la comunió (exposada per Benet XVI a Caritas in veritate), el principi de subsidiarietat, el de la solidaritat, la necessitat de posar la persona en el centre dels sistemes i cercar una veritable autoritat política mundial (ja demanada per Joan XXIII a Pacem in terris) i, especialment, la necessitat d'una economia del bé comú, tan urgent en el context actual. Penso que aquesta és l'hora de la creativitat cristiana per part dels laics cristians presents en el nostre món i coneixedors de la complexitat dels seus mecanismes.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
