Tota una cultura que cal remodelar



PARAULA I VIDA (Diumenge,29/09/2013)

Davant del nou curs que es posa en marxa a tots els nivells acadèmics aquestes setmanes, m'han ajudat a reflexionar unes declaracions del pare Adolfo Nicolás, prepòsit general de la Companyia de Jesús, que --com el recordat pare Pedro Arrupe- va ser durant molts anys missioner al Japó.

Després d'haver visitat la província jesuítica de Castella, diu que no ha tornat des del seu país a Roma amb un regust amarg, però sí amb no poca sorpresa, "perquè la crisi és molt més profunda del que pensava --ha dit- i el moment actual de crisi i de ruptura és comú a tots els països occidentals".

Afirma que "s'està produint un canvi de model de societat i de gestió. Si no arribem a copsar això, els remeis són bastant mecànics". En opinió del superior general dels jesuïtes, "és tot un poble i una cultura la que cal remodelar, i per això desitja que en els centres d'ensenyament, especialment a les universitats, es faci un discerniment més gran per tal de sortir d'aquesta situació.

Després de citar aquest concepte tan ignasià del discerniment, afegeix el que segueix: "M'interessen els llibres sobre el discerniment perquè no només et donen informació sobre un determinat període, sinó que també t'ajuden a pensar què és el que es pot fer d'ara en endavant".

Allò que proposa el pare general com a prioritat per aquesta hora és un esforç de discerniment i de creativitat, perquè "sense creativitat no serem capaços d'acompanyar ningú". I afegeix que "la gent avui cerca saviesa". Ho explica així: "Fins fa poc, jo creia que això era propi de l'Àsia, perquè a l'Àsia han estat els savis els qui han dirigit el pensament. Però veig que això també es dóna a Europa. Hem de fer néixer savis en la nostra societat. Si hem de fer canvis en la nostra educació, aquests canvis han d'estar orientats a produir savis".

Savi és una paraula molt elevada que podria semblar inaccessible, però equival a poder comptar amb unes persones dotades d'uns hàbits de reflexió, de discerniment, de pensament profund, "que pugui superar la superficialitat en què està entrant la nostra societat", diu el pare Adolfo Nicolás.

Sens dubte, aquest és un dels gran reptes d'aquest moment, especialment en el camp de l'educació. Davant d'una present molt dur, sobretot per als joves, "hem de saber que el futur depèn del fet que ens posem en una situació creativa. En aquest moment, l'Església espera de nosaltres que caminem cap a l'aprofundiment, la creativitat i la vida en l'esperit".

En aquestes declaracions que estic comentant, el superior general ens fa aquesta confidència: "Això és el que dic als jesuïtes joves: sense creativitat no serem capaços d'acompanyar ningú en la recerca de les noves respostes. Perquè, en la nostra formació, hem après a respondre les preguntes del passat, però les preguntes noves són diferents. I per això hem de ser capaços d'acompanyar les persones en aquesta recerca de la saviesa i de la profunditat". No és pas aquest un compromís menor, però sens dubte és un dels reptes fonamentals d'aquesta hora.


  
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona