tag:blogger.com,1999:blog-30281851790683711302024-02-21T02:00:03.127+01:00Paraules del CardenalTots els ciutadans, i especialment els polítics, han de contribuir a la vida social i política segons la concepció de la persona i del bé comú que considerin humanament veritable i justa.Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comBlogger241125tag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-45240917497731070542014-06-14T21:42:00.005+02:002014-06-14T21:42:55.602+02:00Contemplativos entre nosotros - 15 de junio de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Tyay9eLiqpY?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
Los contemplativos viven entre nosotros. Su estilo de vida lo vemos muy poco. Ellos y ellas han hecho opción por el silencio y la oración en su entrega a Dios. La vida de los contemplativos y las contemplativas --los monjes o monjas, como decimos popularmente-- suscita curiosidad en muchas personas de esta sociedad nuestra tan secularizada, que se pregunta quiénes son, cómo viven, por qué han hecho esta opción.<br />
<a name='more'></a><br />
En el domingo de la Santísima Trinidad --el domingo especialmente centrado en el misterio de Dios-- tenemos cada año un recuerdo para los contemplativos y las contemplativas que tenemos entre nosotros, en los monasterios y también en la vida de cada día, aunque esta sería otra cuestión, pero importante porque todos los cristianos estamos llamados a ser de alguna manera contemplativos en medio de la vida de cada día.<br />
<br />
Por ello, es un enriquecimiento espiritual para todos que haya hombres y mujeres que se sienten llamados a dedicar la mayor parte de su vida a la oración, al trabajo y a la comunidad en el seno de un monasterio. Son personas que han tomado esta decisión para toda la vida y son muy felices.<br />
<br />
Tenemos pocas vocaciones, pero es muy significativo que entre las vocaciones religiosas de la juventud de hoy no falten las opciones para la vida contemplativa. Los chicos y las chicas que Dios llama a esta vocación son jóvenes que aman la vida, son solidarios con los hermanos y están comprometidos en la transformación del mundo. La vida contemplativa en un monasterio no es de ninguna manera una evasión del mundo, un desentenderse de la sociedad. La vida contemplativa es expresión del amor a Dios y no se puede amar auténticamente a Dios sin amar a la humanidad.<br />
<br />
¿Habéis visitado alguna vez una comunidad contemplativa? Es una buena experiencia, y nuestros monasterios tienen a menudo un carisma de acogida muy abierto a los hermanos y las hermanas en la fe que viven en el mundo. Acuden a ellos jóvenes que buscan silencio y aislamiento para preparar exámenes o estudiar con especial intensidad; y en algún caso, después, han pedido formar parte de la comunidad... Es una buena experiencia que interpela y puede suscitar muchas preguntas como éstas: ¿qué valor damos a Dios en nuestra vida? ¿Qué relación creemos que existe entre Dios y la creación, entre Dios y la vida? ¿Qué valor damos a la oración y al silencio en nuestra vida personal y familiar?<br />
<br />
Los contemplativos y las contemplativas son muy necesarios para la Iglesia y para la sociedad. Aunque parezca una paradoja, desde el monasterio están muy cerca de las necesidades eclesiales y de las inquietudes, tristezas y sufrimiento de los hombres, sus hermanos. Viven con los ojos puestos en él y con el corazón abierto a las necesidades de los hermanos; un corazón que, haciéndose oración, hace que ésta sea más apostólica y convierta su vida en colaboración a la redención del mundo. Este es un testimonio que puedo dar después de visitar estas comunidades, sobre todo con ocasión de la llamada visita pastoral a estos hermanos y hermanas que tanto nos enriquecen espiritualmente a todos.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-30723680664550731662014-06-14T21:32:00.001+02:002014-06-14T21:44:19.054+02:00Contemplatius enmig nostre - 15 de juny de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Qb8ykfK4HVo?list=PLCA87B141A9AF637F" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Els contemplatius viuen entre nosaltres. El seu estil de vida el veiem molt poc. Ells i elles han fet opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives --dels monjos o monges, com diem popularment- suscita curiositat a moltes persones d'aquesta societat nostra tan secularitzada, que es pregunta qui són, com viuen, per què han fet aquesta opció.<br />
<a name='more'></a><br />
En el diumenge de la Santíssima Trinitat --el diumenge especialment centrat en el misteri de Déu- tenim cada any un record per als contemplatius i les contemplatives que tenim enmig nostre, en els monestirs i també en la vida de cada dia, encara que aquesta seria una altra qüestió, però important perquè tots els cristians estem cridats a ser d'alguna manera contemplatius enmig de la vida de cada dia.<br />
<br />
Per això, és un enriquiment espiritual per a tots que hi hagi homes i dones que se senten cridats a dedicar la major part de la seva vida a la pregària, al treball i a la comunitat en el si d'un monestir. Són persones que han pres aquesta decisió per tota la vida i són molt felices.<br />
<br />
Tenim poques vocacions, però és ben significatiu que entre les vocacions religioses de la joventut d'avui no hi manquin les opcions per la vida contemplativa. Els nois i les noies que Déu crida a aquesta vocació són joves que estimen la vida, són solidaris amb els germans i estan compromesos en la transformació del món. La vida contemplativa en un monestir no és de cap manera una evasió del món, un desentendre's de la societat. La vida contemplativa és expressió de l'amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat.<br />
<br />
Heu visitat mai una comunitat contemplativa? És una bona experiència, i els nostres monestirs tenen sovint un carisma d'acolliment ben obert als germans i les germanes en la fe que viuen en el món. Hi van joves que cerquen silenci i aïllament per preparar exàmens o estudiar amb especial intensitat; i en algun cas, després, han demanat formar part de la comunitat... És una bona experiència que interpel•la i pot suscitar moltes preguntes com aquestes: quin valor donem a Déu en la nostra vida? Quina relació creiem que existeix entre Déu i la creació, entre Déu i la vida? Quin valor donem a la pregària i al silenci en la nostra vida personal i familiar?<br />
<br />
Els contemplatius i les contemplatives són molt necessaris per a l'Església i per a la societat. Encara que sembli una paradoxa, des del monestir estan molt a prop de les necessitats eclesials i de les inquietuds, tristeses i sofriment dels homes, els seus germans. Viuen amb els ulls posats en ell i amb el cor obert a les necessitats dels germans; un cor que, fent-se pregària, fa que aquesta sigui més apostòlica i converteixi la seva vida en col•laboració a la redempció del món. Aquest és un testimoni que puc donar després de visitar aquestes comunitats, sobretot en ocasió de l'anomenada visita pastoral a aquests germans i germanes que tant ens enriqueixen espiritualment a tots.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-20008896703405446202014-06-07T13:43:00.002+02:002014-06-07T13:43:40.128+02:00Dos pontífices dóciles al Espíritu Santo - Domingo 8 de junio de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/8szgMt9Uu2Q?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
En esta Pascua de Pentecostés, popularmente conocida como la Pascua granada, quisiera recordar sobre todo que el Espíritu Santo es la garantía de la permanente juventud de la Iglesia. El Espíritu, derramado sobre la Iglesia naciente en el día de Pentecostés, inaugura una nueva etapa en la historia de la salvación. El Espíritu Santo es la presencia renovada de Dios en medio de su pueblo, es la fuerza que guía a los discípulos de Cristo en su misión de dar testimonio del Resucitado; es quien orienta esta actividad testimonial y promueve la proclamación misionera del Evangelio, a la que nos invita tan claramente el papa Francisco.<br />
<a name='more'></a><br />
El Espíritu Santo tiene una acción permanente en la Iglesia: su rejuvenecimiento constante. La llama de Pentecostés no se apaga. El impulso vivificador del Espíritu es bien perceptible en las diversas manifestaciones de la vida de la Iglesia universal y también en nuestro país, porque el Espíritu trabaja en el corazón de cada cristiano y suscita respuestas individuales y colectivas a los retos que nuestro mundo nos va presentando.<br />
<br />
El Concilio Vaticano II nos habló de la acción del Espíritu Santo en la Iglesia, diciendo que siempre "dota y dirige la Iglesia con diversos dones jerárquicos y carismáticos [...]. Rejuvenece la Iglesia con el vigor del Evangelio, la renueva sin cesar y la lleva a la unión total con Jesucristo".<br />
<br />
Entre los dones jerárquicos recibidos por la Iglesia contemporánea, quisiera recordar que, durante el tiempo de Pascua, hemos vivido en la Iglesia la canonización de los papas Juan XXIII y Juan Pablo II. El papa Francisco, en su homilía de la misa de canonización, mencionó especialmente la docilidad de estos dos nuevos santos y los frutos que eso le ha comportado a la Iglesia de nuestros tiempos. "Juan XXIII y Juan Pablo II colaboraron con el Espíritu Santo para restaurar y actualizar la Iglesia según su fisonomía originaria, la fisonomía que le dieron los santos a lo largo de los siglos. No olvidemos que son los santos los que hacen avanzar y crecer a la Iglesia."<br />
<br />
El papa Francisco añadió que san Juan XXIII, cuando convocó el Concilio Vaticano II, demostró una delicada docilidad al Espíritu Santo, se dejó conducir y fue para la Iglesia un pastor, un "guía guiado" --bonita expresión del papa Francisco--; y, de esta manera, hizo un gran servicio a la Iglesia, porque fue "el Papa de la docilidad al Espíritu Santo".<br />
<br />
La docilidad de san Juan Pablo II al Espíritu Santo se manifestó sobre todo en convertirse en "el Papa de la familia". Por eso el Papa actual le pidió que desde el cielo quiera acompañar y apoyar el camino sinodal que está viviendo toda la Iglesia sobre la familia y con las familias en los sínodos episcopales de los años 2014 y 2015. En Barcelona, donde tenemos un gran templo dedicado a la Sagrada Familia, debemos orar para que "estos dos nuevos santos pastores del Pueblo de Dios intercedan por la Iglesia porque durante estos dos años de camino sinodal, sea dócil al Espíritu Santo en el servicio pastoral a la familia".<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-5724187820524502572014-06-07T13:38:00.003+02:002014-06-07T13:38:44.268+02:00Dos pontífexs dòcils a l'Esperit Sant - Diumenge 8 de juny de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/iG8M4j7HSRE?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
En aquesta Pasqua de Pentecosta, popularment coneguda com la Pasqua granada, voldria recordar sobretot que l'Esperit Sant és la garantia de la permanent joventut de l'Església. L'Esperit, vessat sobre l'Església naixent el dia de Pentecosta, inaugura una nova etapa en la història de la salvació. L'Esperit Sant és la presència renovada de Déu enmig del seu poble, és la força que guia els deixebles de Crist en la seva missió de donar testimoni del Ressuscitat; és qui orienta aquesta activitat testimonial i qui promou la proclamació missionera de l'Evangeli, a la qual ens invita tan clarament el papa Francesc.<br />
<a name='more'></a><br />
L'Esperit Sant té una acció permanent en l'Església: el seu rejoveniment constant. La flama de Pentecosta no s'apaga. L'impuls vivificador de l'Esperit és ben perceptible en les diverses manifestacions de la vida de l'Església universal i també a casa nostra, perquè l'Esperit treballa en el cor de cada cristià i suscita respostes individuals i col•lectives als reptes que el nostre món ens va presentant.<br />
<br />
El Concili Vaticà II ens va parlar de l'acció de l'Esperit Sant en l'Església, dient que sempre "dota i dirigeix l'Església amb diversos dons jeràrquics i carismàtics [...]. Rejoveneix l'Església amb el vigor de l'Evangeli, la renova sense parar i la porta a la unió total amb Jesucrist".<br />
<br />
Entre els dons jeràrquics rebuts per l'Església contemporània, voldria recordar que, durant el temps de Pasqua, hem viscut a l'Església la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II. El papa Francesc, en la seva homilia de la missa de canonització, va esmentar especialment la docilitat d'aquests dos nous sants i els fruits que això ha comportat a l'Església dels nostres temps. "Joan XXIII i Joan Pau II varen col•laborar amb l'Esperit Sant per restaurar i actualitzar l'Església segons la seva fisonomia originària, la fisonomia que li donaren els sants al llarg dels segles. No oblidem que són els sants els qui fan avançar i créixer l'Església."<br />
<br />
El papa Francesc va afegir que sant Joan XXIII, quan va convocar el Concili Vaticà II, va demostrar una delicada docilitat a l'Esperit Sant, es va deixar conduir i fou per a l'Església un pastor, un "guia guiat" --bonica expressió del papa Francesc-; i, d'aquesta manera, va fer un gran servei a l'Església, perquè fou "el Papa de la docilitat a l'Esperit Sant".<br />
<br />
La docilitat de sant Joan Pau II a l'Esperit Sant es manifestà sobretot en esdevenir "el Papa de la família". Per això el Papa actual li va demanar que des del cel vulgui acompanyar i recolzar el camí sinodal que està vivint tota l'Església sobre la família i amb les famílies en els sínodes episcopals dels anys 2014 i 2015. A Barcelona, on tenim un gran temple dedicat a la Sagrada Família, hem de pregar perquè "aquests dos nous sants pastors del Poble de Déu intercedeixin per l'Església perquè durant aquests dos anys de camí sinodal, sigui dòcil a l'Esperit Sant en el servei pastoral a la família".<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-40012465843143683832014-05-31T13:46:00.002+02:002014-05-31T13:46:39.458+02:00Parábola del buen comunicador - Domingo 1 de junio de 2014<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/__cP45_gPQY?rel=0" width="560"></iframe><br />
</div><br />
Coincidiendo con la fiesta de la Ascensión del Señor, la Iglesia celebra la Jornada Mundial de las Comunicaciones Sociales, que este año tiene el lema: "Comunicación al servicio de una auténtica cultura del encuentro". Esta categoría de encuentro interpersonal está muy presente en el pensamiento del papa Francisco.<br />
<a name='more'></a><br />
En el mensaje que ha publicado para esta jornada, ofrece una visión de la comunicación hecha desde los principios de la sabiduría y del humanismo cristiano. No propone de ninguna manera un rechazo de las antiguas y las nuevas tecnologías de la comunicación, pero sí quiere ayudar a que el mundo digital crezca en humanidad. Y nos aconseja a todos recuperar un cierto sentido de la lentitud y la calma y "una capacidad de guardar silencio para poder escuchar". Cada vez más, el problema del uso de los medios de comunicación no es una cuestión que interese sólo a los profesionales de estos medios, sino que afecta a todos los ciudadanos. Todos somos, especialmente ahora, a la vez receptores y emisores de mensajes.<br />
<br />
Por eso, el Papa advierte que "no basta con pasar por las calles digitales, es decir, estar conectados. Las estrategias comunicativas no garantizan la belleza, la bondad y la verdad de la comunicación. El mundo de los medios de comunicación no puede ser ajeno a la preocupación por la humanidad, sino que está llamado a expresar también ternura". Esta es una exigencia muy presente en el pensamiento y en la acción del Papa actual. Afirma que la red digital puede ser un lugar rico en humanidad; no sólo una red de cables, sino de personas humanas. Por ello, Francisco hace una advertencia diciendo que "la neutralidad de los medios de comunicación es aparente y sólo quien comunica poniéndose en juego a sí mismo puede representar un punto de referencia"; y también diciendo que el compromiso personal es la raíz misma de la fiabilidad de un comunicador.<br />
<br />
Respecto de la comunicación religiosa, dice que "no se ofrece un testimonio cristiano bombardeando con mensajes religiosos, sino con la voluntad de darse a los demás, a través de la disponibilidad para responder pacientemente y con respeto a las preguntas y las dudas de el interlocutor".<br />
<br />
El papa Francisco propone la narración del buen samaritano, con la que Cristo respondió la pregunta de un maestro de la ley -¿quién es mi prójimo?-, diciendo que la del buen samaritano es la parábola del buen comunicador, porque une información y compromiso personal. Y por eso no pasa de largo ante el hombre herido y abandonado al margen del camino y de la sociedad, sino que le venda las heridas y lo cuida." No tengáis miedo de haceros ciudadanos del mundo digital -dice en su mensaje- porqua el interés y la presencia de la Iglesia en el mundo de la comunicación son importantes para dialogar con el hombre de hoy y llevarlo al encuentro con Cristo".<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">† Lluís Martínez Sistach</div><div style="text-align: right;">Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-23995983953484097962014-05-31T13:40:00.002+02:002014-05-31T13:41:38.301+02:00Paràbola del bon comunicador - Diumenge 1 de juny de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/OCo0wY1rv78" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
Coincidint amb la festa de l'Ascensió del Senyor, l'Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que aquest any té el lema: "Comunicació al servei d'una autèntica cultura de la trobada". Aquesta categoria de la trobada interpersonal està molt present en el pensament del papa Francesc.</div>
<a name='more'></a><br />
<div style="text-align: left;">
En el missatge que ha publicat per a aquesta jornada, ofereix una visió de la comunicació feta des dels principis de la saviesa i de l'humanisme cristià. No proposa de cap manera un rebuig de les antigues i les noves tecnologies de la comunicació, però sí que vol ajudar que el món digital creixi en humanitat. I ens aconsella a tots recuperar un cert sentit de la lentitud i la calma i "una capacitat de guardar silenci per poder escoltar". Cada vegada més, el problema de l'ús dels mitjans de comunicació no és una qüestió que interessi només els professionals d'aquests mitjans, sinó que afecta tots els ciutadans. Tots som, especialment ara, alhora receptors i emissors de missatges.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
Per això, el Sant Pare adverteix que "no n'hi ha prou de passar pels carrers digitals, és a dir, estar connectats. Les estratègies comunicatives no garanteixen la bellesa, la bondat i la veritat de la comunicació. El món dels mitjans de comunicació no pot ser aliè a la preocupació per la humanitat, sinó que està cridat a expressar també tendresa". Aquesta és una exigència molt present en el pensament i en l'acció del Papa actual. Afirma que la xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat; no només una xarxa de cables, sinó de persones humanes. Per això, Francesc fa un advertiment dient-nos que "la neutralitat dels mitjans de comunicació és aparent i només qui comunica posant-se en joc a si mateix pot representar un punt de referència"; i també dient que el compromís personal és l'arrel mateixa de la fiabilitat d'un comunicador.</div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Respecte de la comunicació religiosa, diu que "no s'ofereix un testimoni cristià bombardejant amb missatges religiosos, sinó amb la voluntat de donar-se als altres, a través de la disponibilitat per respondre pacientment i amb respecte a les preguntes i als dubtes de l'interlocutor".</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El papa Francesc proposa la narració del bon samarità, amb què Crist va respondre la pregunta d'un mestre de la llei -¿qui és el meu proïsme?-, dient que la del bon samarità és la paràbola del bon comunicador, perquè uneix informació i compromís personal. I per això no passa de llarg davant de l'home ferit i abandonat al marge del camí i de la societat, sinó que li embena les ferides i en té cura. "No tingueu por de fer-vos ciutadans del món digital --diu en el seu missatge- perquè l'interès i la presència de l'Església en el món de la comunicació són importants per dialogar amb l'home d'avui i portar-lo a la trobada amb Crist".</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-86069765036555212952014-05-24T18:02:00.002+02:002014-05-24T18:03:06.229+02:00El viaje del Papa a Tierra Santa - Domingo 25 de mayo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/1gsLqkE5-PY?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Del 24 al 26 de mayo el Papa hace una peregrinación a Tierra Santa. Este viaje apostólico se realiza en conmemoración de los 50 años de la famosa peregrinación de Pablo VI a Israel y Palestina en enero de 1964, durante la celebración del Concilio Vaticano II.<br />
De todos los actos realizados por el Papa en aquel viaje memorable, el más recordado fue el encuentro y el abrazo de Pablo VI y el anciano patriarca Atenágoras de Constantinopla en la Delegación vaticana de Jerusalén.<br />
<a name='more'></a><br />
Fue un momento histórico, y hoy podemos decir que fue un verdadero acontecimiento ecuménico. Terminó una época y empezó una nueva. Desde entonces, las Iglesias ortodoxas de Oriente y la Iglesia católica -y en general todas las Iglesias y confesiones cristianas- se han sentido más hermanadas, más abiertas al diálogo y a la colaboración, más respetuosas unas de otras. Un primer fruto de ese nuevo clima se vio cuando, un año después, durante la ceremonia de clausura del Concilio, fueron levantadas las excomuniones mutuas que se habían lanzado Roma y Constantinopla.<br />
<br />
Para revivir aquel encuentro de Jerusalén, el papa Francisco decidió hacer la actual visita a Tierra Santa. Amman, Belén y Jerusalén son las tres etapas de este viaje a Jordania, a Palestina y a Israel. Durante su estancia en la Ciudad Santa, el Papa tiene previsto un encuentro con el patriarca ecuménico, Bartolomé I, en la sede de la Delegación apostólica del Vaticano con la firma de una declaración conjunta. Después habrá un encuentro ecuménico en la Basílica del Santo Sepulcro.<br />
<br />
Al día siguiente, último día de la visita, el Papa tiene previstos unos actos especialmente significativos en el campo de las relaciones interreligiosas, con la visita al muftí de Jerusalén sobre la explanada del Templo, la visita al Muro de las Lamentaciones, el encuentro con los principales rabinos y la visita al museo del Holocausto; y con el encuentro con el presidente y el primer ministro de Israel, como también se habrá reunido en Amman con los reyes de Jordania y en Belén con el presidente de la primera autoridad de Palestina.<br />
<br />
En una perspectiva de peregrinación religiosa, en Jordania, Francisco tiene programada la visita al lugar del bautismo de Jesús, en la orilla del río Jordán, y un encuentro con refugiados y jóvenes discapacitados. En Belén, una misa ante la basílica de la Natividad. Y durante la estancia en Jerusalén, una oración en Getsemaní con sacerdotes, religiosos y seminaristas, y una misa en el Cenáculo, el lugar donde Jesús instituyó la Eucaristía.<br />
Se trata de un viaje breve, intenso, lleno de dificultades y también de esperanzas, porque los problemas de la zona son graves y las necesidades urgentes. El Papa pide a menudo que recemos por él. Me parece que especialmente estos días debemos acompañarlo con nuestra oración y con nuestra confianza en los resultados sobre todo para la paz en toda la zona visitada.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-57525645345215634972014-05-24T17:58:00.002+02:002014-05-24T17:58:39.318+02:00El viatge del Papa a Terra Santa - Diumenge 25 de maig de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/JHZ523KOvq4?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Del 24 al 26 de maig el Sant Pare fa un pelegrinatge a Terra Santa. Aquest viatge apostòlic es fa en commemoració dels 50 anys del famós pelegrinatge de Pau VI a Israel i Palestina el mes de gener de l'any 1964, durant la celebració del Concili Vaticà II.<br />
De tots els actes realitzats pel Sant Pare en aquell viatge memorable, el més recordat fou la trobada i l'abraçada de Pau VI i l'ancià patriarca Atenàgores de Constantinoble a la Delegació vaticana de Jerusalem.<br />
<a name='more'></a><br />
Va ser un moment històric, i avui podem dir que fou un veritable esdeveniment ecumènic. Va acabar una època i en va començar una de nova. Des de llavors, les Esglésies ortodoxes d'Orient i l'Església catòlica --i en general totes les Esglésies i confessions cristianes- s'han sentit més agermanades, més obertes al diàleg i a la col•laboració, més respectuoses les unes de les altres. Un primer fruit d'aquell nou clima es va veure quan, un any després, durant la cerimònia de cloenda del Concili, foren aixecades les excomunions mútues que s'havien llançat Roma i Constantinoble.<br />
<br />
Per reviure aquella trobada de Jerusalem, el papa Francesc va decidir fer l'actual visita a Terra Santa. Amman, Betlem i Jerusalem són les tres etapes d'aquest viatge a Jordània, a Palestina i a Israel. Durant la seva estada a la Ciutat Santa, el Sant Pare té prevista un trobada amb el patriarca ecumènic, Bartomeu I, a la seu de la Delegació apostòlica del Vaticà amb la firma d'una declaració conjunta. Després hi haurà una trobada ecumènica a la Basílica del Sant Sepulcre.<br />
<br />
L'endemà, darrer dia de la visita, el Sant Pare té previstos uns actes especialment significatius en el camp de les relacions interreligioses, amb la visita al muftí de Jerusalem sobre l'esplanada del Temple, la visita al Mur de les Lamentacions, la trobada amb els principals rabins i la visita al museu de l'Holocaust; i amb la trobada amb el president i el primer ministre d'Israel, com també s'haurà reunit a Amman amb els reis de Jordània i a Betlem amb el president de la primera autoritat de Palestina.<br />
<br />
En una perspectiva de pelegrinatge religiós, a Jordània, Francesc té en programa la visita al lloc del baptisme de Jesús, a la riba del riu Jordà, i una trobada amb refugiats i joves discapacitats. A Betlem, una missa davant la basílica de la Nativitat. I durant l'estada a Jerusalem, una pregària a Getsemaní amb sacerdots, religiosos i seminaristes, i una missa al Cenacle, el lloc on Jesús va instituir l'Eucaristia.<br />
Es tracta d'un viatge breu, intens, ple de dificultats i també d'esperances, perquè els problemes de la zona són greus i les necessitats urgents. El Sant Pare demana molt sovint que resem per ell. Em sembla que especialment aquests dies hem de d'acompanyar-lo amb la nostra pregària i amb la nostra confiança en els resultats sobretot per a la pau en tota la zona visitada.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-62340103239785638752014-05-17T19:16:00.003+02:002014-05-17T19:16:27.896+02:00Los retos de las grandes ciudades - Domingo 18 de mayo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/X9aPwWE2IkY?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Los próximos días --del 20 al 22 de mayo-- Barcelona acogerá la celebración de la primera fase del Congreso Internacional sobre las Grandes Ciudades. Con esta comunicación quisiera explicar el sentido de esta iniciativa y sus dos fases.<br />
<a name='more'></a><br />
La primera es la que viviremos esta semana. Durante tres días escucharemos varios expertos en sociología, en teología y en pastoral. Se trata de especialistas muy reconocidos y prestigiosos de diversos continentes, porque es un congreso que quiere ser verdaderamente internacional. La segunda fase, prevista para el próximo mes de noviembre, llevará a nuestra ciudad a cardenales y arzobispos de grandes concentraciones urbanas para reflexionar sobre lo que nos hayan dicho los expertos en la primera fase. El Congreso esperamos que se pueda terminar en Roma poniendo en manos del Papa las propuestas que hayamos formulado y escuchando sus orientaciones.<br />
<br />
El papa Francisco ha seguido con mucho interés esta iniciativa, porque le preocupa cómo debe realizar su misión la Iglesia en las ciudades actuales. Dos hechos, entre muchos otros, lo ponen en evidencia. Siendo todavía arzobispo de Buenos Aires, el 25 de agosto de 2011, habló a los participantes en el primer Congreso regional de Pastoral Urbana. Es uno de los textos más expresivos de sus preocupaciones como pastor responsable de la acción de la Iglesia en el llamado Gran Buenos Aires. Comenzaba su intervención diciendo que "ser ciudadano de una gran ciudad es algo muy complejo hoy en día, ya que los vínculos de raza, historia y cultura no son homogéneos y los derechos civiles no son plenamente compartidos por todos los habitantes". La ciudad moderna --decía el cardenal Bergoglio-- incluye muchísimos no-ciudadanos, ciudadanos a medias y ciudadanos sobrantes, es decir, excluidos y marginados".<br />
<br />
Ya como Papa, en el que está considerado por todos como su documento programático --el titulado La alegría del Evangelio--, dedica un apartado a lo que denomina los "desafíos de las culturas urbanas". Son un claro desafío también para el cristiano porque --escribe el Papa-- "en estas enormes geografías humanas el cristiano ya no suele ser promotor o generador de sentido, sino que recibe otros lenguajes, símbolos, mensajes y paradigmas que ofrecen nuevas orientaciones de vida, a menudo en contraste con el Evangelio de Jesús. Una cultura inédita late y se elabora en la ciudad" (n. 73).<br />
<br />
Los próximos días nos queremos acercar con realismo, escuchando a los expertos, a la realidad de la cultura y la vida urbana. No lo tienen fácil el cristiano y la Iglesia en las grandes concentraciones humanas del presente. Pero no podemos olvidar una constatación sociológica que hizo el cardenal Bergoglio en el Congreso de Pastoral Urbana que he citado: que "la Iglesia al inicio se formó en las grandes ciudades de su tiempo y se sirvió de ellas para extenderse". ¿Qué debemos aprender de la ciudad actual? ¿Qué mirada debemos tener y qué acciones debemos hacer hoy los cristianos en la ciudad moderna? Responder a estas preguntas es el objetivo del congreso que iniciamos los próximos días en Barcelona.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-81524258242474851142014-05-17T19:13:00.003+02:002014-05-17T19:13:39.416+02:00Els reptes de les grans ciutats - Diumenge 18 de maig de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/aaCs3sX1yKw" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Els propers dies --del 20 al 22 de maig- Barcelona acollirà la celebració de la primer fase del Congrés Internacional sobre les Grans Ciutats. Amb aquesta comunicació voldria explicar el sentit d'aquesta iniciativa i les seves dues fases.<br />
<a name='more'></a><br />
La primera és la que viurem aquesta setmana. Durant tres dies escoltarem diversos experts en sociologia, en teologia i en pastoral. Es tracta d'especialistes molt reconeguts i prestigiosos de diversos continents, perquè és un congrés que vol ser veritablement internacional. La segona fase, prevista per al proper mes de novembre, portarà a la nostra ciutat cardenals i arquebisbes de grans concentracions urbanes per reflexionar sobre el que ens hagin dit els experts en la primera fase. El Congrés esperem que es pugui acabar a Roma posant en mans del Sant Pare les propostes que hàgim formulat i escoltant les seves orientacions.<br />
<br />
El papa Francesc ha seguit amb molt d'interès aquesta iniciativa, perquè el preocupa com ha de realitzar la seva missió l'Església en les ciutats actuals. Dos fets, entre molts altres, ho posen en evidència. Essent encara arquebisbe de Buenos Aires, el 25 d'agost de 2011, va parlar als participants en el primer Congrés regional de Pastoral Urbana. És un dels textos més expressius de les seves preocupacions com a pastor responsable de l'acció de l'Església en l'anomenat Gran Buenos Aires. Començava la seva intervenció dient que "ser ciutadà d'una gran ciutat és quelcom molt complex avui en dia, ja que els vincles de raça, història i cultura no són homogenis i els drets civils no són plenament compartits per tots els habitants". La ciutat moderna --deia el cardenal Bergoglio- inclou moltíssims no-ciutadans, ciutadans a mitges i ciutadans sobrants, és a dir, exclosos i marginats".<br />
<br />
Ja com a Sant Pare, en el que està considerat per tothom com el seu document programàtic --el titulat La joia de l'Evangeli-, dedica un apartat al que denomina els "desafiaments de les cultures urbanes". Són un clar desafiament també per al cristià perquè --escriu el Papa- "en aquestes enormes geografies humanes el cristià ja no sol ser promotor o generador de sentit, sinó que en rep altres llenguatges, símbols, missatges i paradigmes que ofereixen noves orientacions de vida, sovint en contrast amb l'Evangeli de Jesús. Una cultura inèdita batega i s'elabora a la ciutat" (n. 73).<br />
<br />
Els propers dies ens volem acostar amb realisme, escoltant els experts, a la realitat de la cultura i la vida urbana. No ho tenen fàcil el cristià i l'Església en les grans concentracions humanes del present. Però no podem oblidar una constatació sociològica que va fer el cardenal Bergoglio en el Congrés de Pastoral Urbana que he citat: que "l'Església a l'inici es va formar en les grans ciutats del seu temps i es va servir d'aquestes per estendre's". Què ens cal aprendre de la ciutat actual? Quina mirada hem de tenir i quines accions hem de fer avui els cristians en la ciutat moderna? Respondre aquestes preguntes és l'objectiu del congrés que iniciem els propers dies a Barcelona.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-92034892444146270512014-05-10T17:58:00.000+02:002014-05-10T17:59:32.829+02:00Vidas para Dios y para los hermanos - Domingo 11 de mayo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/-H5U0JnRLhU?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
¿Hemos pensando en el servicio que hacen los religiosos y las religiosas en la Iglesia y en la sociedad? Hay muchísimas personas y muchas familias que tienen relación con estas personas consagradas a Dios.<br />
<a name='more'></a><br />
Pensemos en colegios, residencias de ancianos, hospitales, mundo de la marginación, etcétera. Y aunque el hecho de ser sacerdote ha perdido relevancia social y el de ser servidor de la fe y del Evangelio de Jesús no tiene mucho reconocimiento público en la sociedad actual, el trabajo de los sacerdotes y diáconos en las parroquias es socialmente muy valioso, como se demuestra especialmente en estos tiempos de crisis económica.<br />
<br />
Este domingo celebramos la Jornada de Oración por las Vocaciones a la vida consagrada y al sacerdocio. Esto quiere decir que todos los cristianos somos responsables de pedir a Dios que hoy aumenten estas vocaciones, porque enriquecen la Iglesia y hacen un servicio magnífico a la sociedad. Pensemos en la tarea maravillosa que realizan tantos misioneros y misioneras en circunstancias muy difíciles.<br />
<br />
"Toda vocación -dice el papa Francisco en el mensaje que ha hecho para esta Jornada-, a pesar de la pluralidad de los caminos, requiere siempre un éxodo de uno mismo para centrar la propia existencia en Cristo y en su Evangelio. Tanto en la vida conyugal como en las formas de consagración religiosa y en la vida sacerdotal, es necesario superar las formas de pensar y de actuar no concordes con la voluntad de Dios. Se trata de vivir un éxodo que nos conduce a vivir un camino de adoración al Señor y de servicio a él y a los hermanos y las hermanas".<br />
<br />
Los religiosos son hombres y mujeres que, dóciles a la llamada del Padre y a la moción del Espíritu, han elegido este camino de especial seguimiento de Jesucristo para dedicarse radicalmente al servicio a Dios y a los hermanos. Es magnífico el testimonio que dan los misioneros en los países más pobres del mundo.<br />
<br />
Desde el inicio de la Iglesia, siempre ha habido cristianos que, movidos por el Espíritu, se han consagrado totalmente a Dios escuchando aquellas palabras de Jesús: "Ven y sígueme". La vocación es un fruto que madura en el corazón de aquellos que están bien dispuestos a ponerse a la escucha de la voz de Cristo que resuena en la Iglesia para comprender cuál es su vocación. Haciendo mías las palabras del Papa, invito a los jóvenes cristianos a escuchar y seguir a Jesús y a dejarse transformar interiormente por sus palabras, que "son espíritu y son vida". María, Madre de Jesús y nuestra, especialmente en este mes dedicado a ella, repite también a los jóvenes de hoy las palabras que pronunció en Caná de Galilea: "Haced lo que Jesús os diga".<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-22117388699517008082014-05-10T17:54:00.000+02:002014-05-10T18:00:24.253+02:00Vides per a Déu i per als germans - Diumenge 11 de maig de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/d1BVpb-Il5A" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Hem pensant en el servei que fan els religiosos i les religioses en l'Església i en la societat? Hi ha moltíssimes persones i moltes famílies que tenen relació amb aquestes persones consagrades a Déu.<br />
<a name='more'></a><br />
Pensem en col•legis, residències d'ancians, hospitals, món de la marginació, etcètera. I encara que el fet de ser sacerdot ha perdut rellevància social i el de ser servidor de la fe i de l'Evangeli de Jesús no té gaire reconeixement públic en la societat actual, la feina dels sacerdots i diaques en les parròquies és socialment molt valuosa, com es demostra especialment en aquests temps de crisi econòmica.<br />
<br />
Aquest diumenge celebrem la Jornada de Pregària per les Vocacions a la vida consagrada i al sacerdoci. Això vol dir que tots els cristians som responsables de demanar a Déu que avui augmentin aquestes vocacions, perquè enriqueixen l'Església i fan un servei magnífic a la societat. Pensem en la tasca meravellosa que realitzen tants missioners i missioneres en circumstàncies molt difícils.<br />
<br />
"Tota vocació --diu el papa Francesc en el missatge que ha fet per a aquesta Jornada-, malgrat la pluralitat dels camins, requereix sempre un èxode d'un mateix per centrar la pròpia existència en Crist i en el seu evangeli. Tant en la vida conjugal com en les diverses formes de consagració religiosa i en la vida sacerdotal, cal superar les maneres de pensar i d'actuar no concordes amb la voluntat de Déu. Es tracta de viure un èxode que ens condueix a viure un camí d'adoració al Senyor i de servei a ell i als germans i les germanes".<br />
<br />
Els religiosos són homes i dones que, dòcils a la crida del Pare i a la moció de l'Esperit, han escollit aquest camí d'especial seguiment de Jesucrist per dedicar-se radicalment al servei de Déu i dels germans. És magnífic el testimoniatge que donen els missioners en els països més pobres del món.<br />
<br />
Des de l'inici de l'Església, sempre hi ha hagut cristians que, moguts per l'Esperit, s'han consagrat totalment a Déu escoltant aquelles paraules de Jesús: "Vine i segueix-me". La vocació és un fruit que madura en el cor d'aquells que estan ben disposats a posar-se a l'escolta de la veu de Crist que ressona en l'Església per comprendre quina és la seva vocació. Fent meves les paraules del Sant Pare, invito els joves cristians a escoltar i seguir Jesús i a deixar-se transformar interiorment per les seves paraules, que "són Esperit i són vida". Maria, Mare de Jesús i nostra, especialment en aquest mes dedicat a ella, repeteix també als joves d'avui les paraules que va pronunciar a Canà de Galilea: "Feu tot el que Jesús us digui".<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-17384323550207637382014-05-03T13:48:00.001+02:002014-05-03T13:49:29.616+02:00Un hospital de campaña para el alma - Domingo 4 de mayo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/nc0wNr4ff5c?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
El papa Francisco, con su extraordinaria capacidad comunicativa, ha dicho que querría una Iglesia que escuche y que salga a la calle, que sea como "un hospital de campaña para el alma". En el libro que recoge el diálogo que mantiene con su amigo, el rabino Abraham Skorka, le dice que "el diálogo entre la religión y la cultura es clave, y ya lo planteó el Concilio Vaticano II".<br />
<a name='more'></a><br />
He recordado estos pensamientos del Papa a la hora de escribir sobre el Congreso Internacional de Pastoral de las Grandes Ciudades, que iniciaremos en Barcelona este mes de mayo. La idea nació de una conversación que mantuve con el papa Francisco, que es muy sensible a esta cuestión porque ha regido durante quince años la archidiócesis de Buenos Aires, una ciudad que es uno de los centros urbanos más poblados del mundo.<br />
<br />
Esta preocupación por la evangelización de las grandes ciudades ya ha tenido dos precedentes en nuestra archidiócesis de Barcelona. Durante la Cuaresma de 2012, en doce ciudades europeas, entre las cuales la nuestra, se celebró la Misión Metrópolis, una iniciativa pastoral promovida por el Pontificio Consejo para la Promoción de la Nueva Evangelización. Y durante los días 17 y 18 de mayo del mismo año se celebró aquí una sesión del llamado Atrio de los Gentiles, una propuesta de Benedicto XVI para fomentar el diálogo de los cristianos con las culturas de hoy sobre las grandes cuestiones humanas, que en esta ocasión versó sobre "Arte, belleza y trascendencia".<br />
<br />
Esta nueva iniciativa tiene la forma de un congreso de estudio y de presentación de experiencias, realizado en dos fases separadas en el tiempo, aunque dentro de este mismo año. La primera se celebrará en Barcelona del 20 al 22 de mayo, y tendremos ocasión de escuchar a expertos de varios continentes sobre cómo ven el futuro de la fe cristiana y la función que debe realizar la Iglesia en las grandes concentraciones urbanas. Los ponentes son sociólogos y también hay expertos en la acción pastoral. Me complace agradecer a todos la gran disponibilidad con que han aceptado mi invitación. He aquí sus nombres: Manuel Castells (Berkeley y Universitat Oberta de Catalunya), Marc Augé (París) y Javier Elzo (Bilbao) serán los ponentes del primer día. El segundo día escucharemos a los profesores Angelo di Berardino (Roma), Benjamín Bravo (México) y Luca Bressan (Milán). Y el tercer día nos hablarán Jean- Bosco Mataud (Kinshasa), Alphonse Borras (Lieja) y Carlos María Galli (Buenos Aires).<br />
<br />
La segunda sesión la tendremos el próximo mes de noviembre y consistirá en una reflexión entre cardenales y arzobispos de grandes concentraciones urbanas del mundo que vendrán a nuestra ciudad. Me complace expresar mi agradecimiento al papa Francisco, que ha bendecido esta iniciativa y ha dicho que nos recibirá, a los pastores participantes, cuando vayamos a Roma al final de la segunda sesión del congreso para poner en sus manos nuestros trabajos y escuchar sus orientaciones.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-214909916345907962014-05-03T13:46:00.002+02:002014-05-03T13:47:29.281+02:00Un hospital de campanya per a l'ànima - Diumenge 4 de maig de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/VHAKDTZpVDw?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
El papa Francesc, amb la seva extraordinària capacitat comunicativa, ha dit que voldria una Església que escolti i que surti al carrer, que sigui com "un hospital de campanya per a l'ànima". En el llibre que recull el diàleg que manté amb el seu amic, el rabí Abraham Skorka, li diu que "el diàleg entre la religió i la cultura és clau, i ja ho va plantejar el Concili Vaticà II".<br />
<a name='more'></a>He recordat aquests pensaments del Papa a l'hora d'escriure sobre el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, que iniciarem a Barcelona aquest mes de maig. La idea va néixer d'una conversa que vaig mantenir amb el papa Francesc, que és molt sensible a aquesta qüestió perquè ha regit durant quinze anys l'arxidiòcesi de Buenos Aires, una ciutat que és un dels centres urbans més poblats del món.<br />
<br />
Aquesta preocupació per l'evangelització de les grans urbs ja ha tingut dos precedents a la nostra arxidiòcesi de Barcelona. Durant la Quaresma de 2012, a dotze ciutats europees, entre les quals la nostra, es va celebrar la Missió Metròpolis, una iniciativa pastoral promoguda pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. I durant els dies 17 i 18 de maig del mateix any es va celebrar aquí una sessió de l'anomenat Atri dels Gentils, una proposta de Benet XVI per fomentar el diàleg dels cristians amb les cultures d'avui sobre les grans qüestions humanes, que en aquesta ocasió versà sobre "Art, bellesa i transcendència".<br />
<br />
Aquesta nova iniciativa té la forma d'un congrés d'estudi i de presentació d'experiències, realitzat en dues fases separades en el temps, encara que dins d'aquest mateix any. La primera se celebrarà a Barcelona del 20 al 22 de maig, i tindrem ocasió d'escoltar experts de diversos continents sobre com veuen el futur de la fe cristiana i la funció que ha de realitzar l'Església en les grans concentracions urbanes. Els ponents són sociòlegs i també hi ha experts en l'acció pastoral. Em plau agrair-los a tots la gran disponibilitat amb què han acceptat la meva invitació. Heus ací els seus noms: Manuel Castells (Berkeley i Universitat Oberta de Catalunya), Marc Augé (París) i Javier Elzo (Bilbao) seran els ponents del primer dia. El segon dia escoltarem els professors Angelo di Berardino (Roma), Benjamín Bravo (Mèxic) i Luca Bressan (Milà). I el tercer dia ens parlaran Jean-Bosco Mataud (Kinshasa), Alphonse Borras (Lieja) i Carlos María Galli (Buenos Aires).<br />
<br />
La segona sessió la tindrem el proper mes de novembre i consistirà en una reflexió entre cardenals i arquebisbes de grans concentracions urbanes del món que vindran a la nostra ciutat. Em plau expressar el meu agraïment al Papa Francesc, el qual ha beneït aquesta iniciativa i ha dit que ens rebrà, als pastors participants, quan anirem a Roma al final de la segona sessió del congrés per posar a les seves mans els nostres treballs i escoltar les seves orientacions.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-83724788342023256092014-04-26T14:29:00.002+02:002014-04-26T14:31:22.477+02:00Gracias, Juan XXIII y Juan Pablo II - Domingo 27 de abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/JSlOkj8Zf04?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Este día 27 de abril, que nos trae la memoria de la Virgen de Montserrat, patrona de las diócesis de Cataluña, se celebra en Roma la canonización de Juan XXIII y Juan Pablo II, dos sucesores de san Pedro que influyeron mucho en la vida de la Iglesia y del mundo de su tiempo, cada uno de ellos con su propio carisma.<br />
<a name='more'></a><br />
Me complace recordar, especialmente en este día, que ambos visitaron el santuario del monasterio de Montserrat y rezaron ante la sagrada imagen de la Moreneta. Juan XXIII, siendo patriarca de Venecia, en julio de 1954, Año Jacobeo, peregrinó a Santiago de Compostela, y de regreso pasó por Montserrat, Manresa y Barcelona. Los que acompañaron al cardenal Roncalli en su visita a Montserrat recuerdan que hablaba con gran animación y cordialidad, pero al llegar al camarín se arrodilló y estuvo un largo rato en oración. Cuatro años más tarde, fue elegido Papa.<br />
<br />
Juan Pablo II oró ante la Virgen de Montserrat ya siendo Papa, el 7 de noviembre de 1982, durante su primer viaje a España. La climatología del día no acompañó nada su visita al santuario, pero el Papa polaco hizo un canto a Montserrat como meta de peregrinaciones y recordó los nombres de algunos de los santos que habían orado ante la sagrada imagen, "sin olvidar a aquel soldado que, depuestas sus armas a los pies de la Moreneta, bajó de la montaña para fundar la Compañía de Jesús".<br />
<br />
El pontificado romano de Juan XXIII, elegido a los 77 años, fue breve, de cuatro años y medio. Quien fue llamado Papa de transición hizo la gran transición de la Iglesia con el Concilio Vaticano II, iniciativa suya que presidió en sus inicios y que fue continuada por Pablo VI. Juan XXIII ha pasado a la historia de la Iglesia también por una de sus encíclicas, la Pacem in Terris, publicada dos meses antes de morir. Fue la encíclica de los derechos humanos y de la paz, y como el testamento para el mundo del Papa bueno, cuya muerte fue llorada por creyentes y no creyentes.<br />
<br />
El pontificado del Papa polaco, elegido a los 58 años, fue mucho más largo: de casi veinte y siete años (1978-2005). El arzobispo de Cracovia se dio en cuerpo y alma al cumplimiento de su nueva misión. Su personalidad de resistente frente a las ideologías contrarias a la fe dio un estilo muy propio y muy humano a su pontificado, y le mereció un prestigio y una autoridad moral a nivel mundial. Hizo una síntesis nueva entre la confesión de Dios y el servicio al hombre, entre teocentrismo y antropocentrismo, trabajando incansablemente para integrarlos y reconciliarlos. En su primera encíclica, Redemptor hominis, proclamó que "el camino de la Iglesia es el hombre".<br />
<br />
Hoy es un día para dar gracias a Dios por estos dos grandes pontífices, que son ejemplo de santidad para todos los hijos y las hijas de la Iglesia, y para desear que sean intercesores ante Dios para obtener la paz en todo el mundo.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-2698955539822732832014-04-26T14:24:00.001+02:002014-04-26T14:31:10.548+02:00Gràcies, Joan XXIII i Joan Pau II - Diumenge 27 d'abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ZwwCFk9QBhM?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Aquest dia 27 d'abril, que ens porta la memòria de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis de Catalunya, se celebra a Roma la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II, dos successors de sant Pere que varen influir molt en la vida de l'Església i del món del seu temps, cadascun d'ells amb el seu propi carisma.<br />
<a name='more'></a><br />
Em plau recordar, especialment en aquest dia, que tots dos visitaren el santuari del monestir de Montserrat i van pregar davant la sagrada imatge de la Moreneta. Joan XXIII, essent patriarca de Venècia, el juliol de 1954, Any Jacobeu, va pelegrinar a Santiago de Compostela; i de retorn va passar per Montserrat, Manresa i Barcelona. Els qui acompanyaren el cardenal Roncalli en la seva visita a Montserrat recorden que parlava amb gran animació i cordialitat, però en arribar al cambril es va agenollar i va estar una llarga estona pregant. Quatre anys més tard, va ser elegit Papa.<br />
<br />
Joan Pau II pregà davant la Mare de Déu de Montserrat ja essent Sant Pare, el 7 de novembre de 1982, durant el seu primer viatge a Espanya. La climatologia del dia no va acompanyar gens la seva visita al santuari, però el Papa polonès va fer un cant a Montserrat com a meta de pelegrinatges i recordà els noms d'alguns dels sants que havien pregat davant la sagrada imatge, "sense oblidar aquell soldat que, deposades les seves armes als peus de la Moreneta, baixà de la muntanya per fundar la Companyia de Jesús".<br />
<br />
El pontificat romà de Joan XXIII, elegit als 77 anys, fou breu, de quatre anys i mig. Qui fou anomenat Papa de transició va fer la gran transició de l'Església amb el Concili Vaticà II, iniciativa seva que va presidir a l'inici i que fou continuada per Pau VI. Joan XXIII ha passat a la història de l'Església també per una de les seves encícliques, la Pacem in Terris, publicada dos mesos abans de morir. Fou l'encíclica dels drets humans i de la pau, i com el testament per al món del Papa bo, la mort del qual va ser plorada per creients i no-creients.<br />
<br />
El pontificat del Papa polonès, elegit als 58 anys, fou molt més llarg: de gairebé vint-i-set anys (1978-2005). L'arquebisbe de Cracòvia es va donar en cos i ànima al compliment de la seva nova missió. La seva personalitat de resistent davant de les ideologies contràries a la fe va donar un estil molt propi i molt humà al seu pontificat, i li va merèixer un prestigi i una autoritat moral a nivell mundial. Va fer una síntesi nova entre la confessió de Déu i el servei a l'home, entre teocentrisme i antropocentrisme, treballant incansablement per integrar-los i reconciliar-los. En la seva primera encíclica, Redemptor hominis, va proclamar que "el camí de l'Església és l'home".<br />
<br />
Avui és un dia per donar gràcies a Déu per aquest dos grans pontífexs, que són exemple de santedat per a tots els fills i les filles de l'Església, i per desitjar que siguin intercessors davant Déu per obtenir la pau arreu del món.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
† Lluís Martínez Sistach</div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-79361782040685381592014-04-22T12:41:00.000+02:002014-04-22T12:41:02.547+02:00La Pascua, un estallido de vida - Domingo 20 de abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/iHsyJL1Ni14?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
En la Pascua del año pasado, el papa Francisco inició su mensaje a la ciudad de Roma y al mundo con estas palabras: "Es una gran alegría para mí poderos hacer este anuncio: ¡Cristo ha resucitado! Quisiera que llegara a todas las casas, a todas las familias, especialmente allí donde hay más sufrimiento, a los hospitales, a las cárceles... Quisiera que llegara sobre todo al corazón de cada uno, porque es allí donde Dios quiere sembrar la Buena Nueva: Jesús ha resucitado, hay esperanza para ti, ya no estás bajo el dominio del pecado, del mal. Ha vencido el amor, ha triunfado la misericordia. La misericordia de Dios siempre vence."<br />
<a name='more'></a><br />
La resurrección de Jesús no es un hecho marginal de la fe cristiana, sino que constituye su núcleo central mismo. Por eso, san Pablo lo expresa con toda claridad cuando afirma: "Si Cristo no hubiera resucitado, sería sin objeto nuestra fe, lo sería también nuestra predicación". Como nos dice el Catecismo de la Iglesia Católica, "la resurrección es, sobre todo, la confirmación de todo lo que Cristo hizo y enseñó".<br />
<br />
A los apóstoles, al principio, les costó creer en la resurrección de su maestro. El impacto de la pasión y muerte en la cruz había sido un traumatismo muy fuerte para ellos. Los evangelistas nos cuentan numerosas manifestaciones sensibles de Cristo resucitado, como las apariciones al grupo de los doce, entre otras. Y Pedro, en casa del centurión Cornelio, dirá: "Nosotros hemos comido y bebido con Él después de haber resucitado de entre los muertos".<br />
<br />
Podríamos hacer esta suposición: los cristianos de hoy preguntan a la comunidad de los apóstoles: "¿Quién se ha manifestado en la Pascua? ¿Cuál es nuestra fe? Y la comunidad apostólica responde: "Es el Jesús viviente quien se ha manifestado, se ha dejado ver y nos ha acompañado hasta convertirnos". Y todavía añade: "Nosotros creemos que Cristo ha resucitado de entre los muertos y que vive para siempre en Dios, el Padre, dándonos el Espíritu Santo de la conversión y de la vida."<br />
<br />
En su resurrección, Jesucristo manifiesta su victoria sobre la muerte y nos hace partícipes de ella. Como dijo el papa Francisco en su primer mensaje pascual, "Jesús no ha vuelto a su vida anterior, a la vida terrenal, sino que ha entrado en la vida gloriosa de Dios, y ha entrado en ella con nuestra humanidad, nos ha abierto un futuro de esperanza".<br />
<br />
He aquí lo que es la Pascua: el paso del hombre de la esclavitud del pecado y del mal a la libertad del amor y la bondad. Porque Dios es vida, sólo vida, y su gloria, como escribió san Ireneo de Lyon, somos nosotros: "La gloria de Dios es el hombre viviente". La Pascua es un estallido de vida y de esperanza.<br />
<br />
Compartiendo esta esperanza, os deseo a todos una santa y gozosa Pascua de resurrección.<br />
<div style="text-align: right;">
<br />
<strong>† Lluís Martínez Sistach</strong><br />
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-20384496478785194462014-04-22T12:32:00.000+02:002014-04-22T12:32:34.513+02:00La Pasqua, un esclat de vida - Diumenge 20 de abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ZSumO_BiwxI?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
En la Pasqua de l'any passat, el papa Francesc va iniciar el seu missatge a la ciutat de Roma i al món amb aquestes paraules: "És una gran alegria per a mi poder-vos fer aquest anunci: Crist ha ressuscitat! Voldria que arribés a totes les cases, a totes les famílies, especialment allà on hi ha més sofriment, als hospitals, a les presons... Voldria que arribés sobretot al cor de cadascú, perquè és allí on Déu vol sembrar aquesta Bona Nova: Jesús ha ressuscitat, hi ha esperança per a tu, ja no estàs sota el domini del pecat, del mal. Ha vençut l'amor, ha triomfat la misericòrdia. La misericòrdia de Déu sempre venç."<br />
<a name='more'></a><br />
La resurrecció de Jesús no és un fet marginal de la fe cristiana, sinó que en constitueix el nucli central mateix. Per això, sant Pau ho expressa ben clarament quan afirma: "Si Crist no hagués ressuscitat, seria sense objecte la nostra fe, ho seria també la nostra predicació". Com ens diu el Catecisme de l'Església Catòlica, "la resurrecció és, sobretot, la confirmació de tot allò que Crist va fer i va ensenyar".<br />
<br />
Als apòstols, al principi, els va costar creure en la resurrecció del seu mestre. L'impacte de la passió i mort a la creu havia estat un traumatisme molt fort per a ells. Els evangelistes ens expliquen nombroses manifestacions sensibles del Crist ressuscitat, com les aparicions al grup dels dotze, entre d'altres. I Pere, a casa del centurió Corneli, dirà: "Nosaltres vam menjar i beure amb Ell després d'haver ressuscitat d'entre els morts".<br />
<br />
Podríem fer aquesta suposició: els cristians d'avui pregunten a la comunitat dels apòstols: "Qui s'ha manifestat en la Pasqua? Quina és la nostra fe? I la comunitat apostòlica respon: "És el Jesús vivent el qui s'ha manifestat, s'ha deixat veure i ens ha acompanyat fins a convertir-nos". I encara afegeix: "Nosaltres creiem que Crist és vivent d'entre els morts i que viu per sempre en Déu, el Pare, tot donant-nos l'Esperit Sant de la conversió i de la vida."<br />
<br />
En la seva resurrecció, Jesucrist manifesta la seva victòria sobre la mort i ens en fa partícips. Com va dir el papa Francesc en el seu primer missatge pasqual, "Jesús no ha tornat a la seva vida anterior, a la vida terrenal, sinó que ha entrat en la vida gloriosa de Déu, i hi ha entrat amb la nostra humanitat, ens ha obert a un futur d'esperança".<br />
<br />
Heus ací el que és la Pasqua: el pas de l'home de l'esclavatge del pecat i del mal a la llibertat de l'amor i la bondat. Perquè Déu és vida, només vida, i la seva glòria, com va escriure sant Ireneu de Lió, som nosaltres: "La glòria de Déu és l'home vivent". La Pasqua és un esclat de vida i d'esperança.<br />
Compartint aquesta esperança, us desitjo a tots una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.<br />
<div style="text-align: right;">
<br />
<strong>† Lluís Martínez Sistach</strong><br />
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-15083058173859546712014-04-14T16:40:00.004+02:002014-04-14T16:40:51.417+02:00Semana Santa - Domingo 13 de abril de 2014<div style="text-align: center;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/DkXKqm_crkA?rel=0" width="560"></iframe></div>
<br />
Durante la Semana Santa los cristianos vivimos los misterios centrales de nuestra fe. En concreto, celebramos la muerte y la resurrección de Jesús, que hacen bien patentes la humanidad y la divinidad de nuestro Salvador. Sin embargo, la Semana Santa pone de relieve el amor de Dios hacia toda la humanidad. En medio de una sociedad estresada y fría donde se acentúa el individualismo y la soledad, conviene el calor de un Dios que se acerca a toda persona para ofrecerle el don de la gracia divina. La salvación de Jesús nos hace hijos de Dios y hermanos entre todos.<br />
<a name='more'></a><br />
Este amor eterno, infinito y gratuito se manifestó en la Pascua del Jueves Santo. En esta Cena del Señor, él nos amó hasta el extremo y nos dio su cuerpo y su sangre como alimento de comunión. En el cenáculo este ofrecimiento fue incruento, si bien Jesús en aquella primera misa fue sacerdote, altar y víctima.<br />
<br />
Y el Viernes Santo, el Señor entregó cruentamente su cuerpo y su sangre en la cruz del Calvario. La cruz de Jesús ostentaba la causa de su crucifixión: "Jesús de Nazaret, Rey de los judíos". Así lo hizo escribir Pilato, el autor de la sentencia de muerte. Pero allí, en el calvario, no faltó la fe del centurión romano, testigo inmediato de los acontecimientos de aquel día: "Verdaderamente, este hombre era hijo de Dios".<br />
<br />
La cruz de Jesús manifiesta el rostro de Dios y es profundamente humana. La cruz hace entender el verdadero sentido del dolor y del sufrimiento que acompaña la vida de los hombres. Como escribió Paul Claudel, "Dios no vino a la tierra a suprimir el sufrimiento, sino a llenarlo de su presencia, una presencia que sorprendentemente es amor infinito".<br />
<br />
Explica el papa Francisco, en un libro-entrevista que le hicieron dos periodistas, que cuando tenía 21 años estuvo gravemente enfermo y tuvo que someterse a una intervención quirúrgica en el pulmón derecho. Tenía muchos dolores. Y recuerda que lo que más le reconfortó fueron las palabras que le dijo una religiosa que lo visitó, la hermana Dolores, que lo había preparado cuando era un niño para la primera comunión. "Me dijo -recuerda el Papa- sólo estas palabras: 'Ahora estás imitando a Jesús'. Y eso se me quedó muy grabado y me dio mucha paz."<br />
<br />
En la cruz de Cristo el dolor y la muerte se abrazan con el amor y la vida. Aquél que en este mundo no ha sufrido nunca no sabe qué quiere decir amar. La cruz se convirtió en el signo definitivo del amor fiel de Dios. El amor eterno, infinito y gratuito de Dios trasciende el sufrimiento y la muerte y es portador de vida. Por eso la cruz no es la última palabra de la redención de Cristo, porque le sucedió su resurrección gloriosa, manifestación plena de su victoria sobre el pecado y la muerte.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<b>† Lluís Martínez Sistach</b></div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arzobispo de Barcelona</div>
<br />Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-73971088211277157542014-04-14T16:31:00.000+02:002014-04-14T16:31:00.779+02:00Setmana Santa - Diumenge 13 de abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/zFlajyKtVj8?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
Durant la Setmana Santa els cristians vivim els misteris centrals de la nostra fe. En concret, celebrem la mort i la resurrecció de Jesús, que fan ben paleses la humanitat i la divinitat del nostre Salvador.Tanmateix, la Setmana Santa posa en relleu l’amor de Déu envers tota La humanitat. Enmig d’una societat estressada i freda on s’accentua l’individualisme i la soledat, convé l’escalf d’un Déu que s’apropa a tota persona per oferir-li el do de la gràcia divina. La salvació de Jesús ens fa fills de Déu i germans entre tots.<br />
<a name='more'></a><br />
Aquest amor etern, infinit i gratuït es manifestà en el sopar pasqual del Dijous Sant. En aquest Sopar del Senyor, ell ens estimà fins a l’extrem i ens donà el seu cos i la seva sang com a aliment de comunió. En el cenacle aquest oferiment fou incruent, per bé que Jesús en aquella primera missa fou sacerdot, altar i víctima.<br />
<br />
I el Divendres Sant, el Senyor lliurà cruentament el seu cos i la seva sang a la creu del Calvari. La creu de Jesús ostentava la causa de la seva crucifixió: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”. Així ho va fer escriure Pilat, l’autor de la sentència de mort. Però allà, al calvari, no va mancar la fe del centurió romà, testimoni immediat dels esdeveniments d’aquell dia: “Veritablement, aquest home era fill de Déu”.<br />
<br />
La creu de Jesús manifesta el rostre de Déu i és profundament humana. La creu fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment que acompanya la vida dels homes. Com va escriure Paul Claudel, “Déu no va venir a la terra a suprimir el sofriment, sinó a omplir-lo de la seva presència, una presència que sorprenentment és amor infinit”.<br />
<br />
Explica el papa Francesc, en un llibre-entrevista que li van fer dos periodistes, que quan tenia 21 anys va estar greument malalt i es va haver de sotmetre a una intervenció quirúrgica en el pulmó dret. Tenia molt dolors. I recorda que el que més el va reconfortar foren les paraules que li va dir una religiosa que el visità, la germana Dolors, que l’havia preparat quan era un infant per a la primera comunió. “Em va dir –recorda el Papa- només aquestes paraules: ‘Ara estàs imitant Jesús’. I això em va quedar molt gravat i em va donar molta pau.”<br />
<br />
En la creu de Crist el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. Aquell que en aquest món no ha sofert mai no sap què vol dir estimar. La creu es va convertir en el signe definitiu de l’amor fidel de Déu. L’amor etern, infinit i gratuït de Déu transcendeix el sofriment i la mort i és portador de vida. Per això la creu no és la darrera paraula de la redempció de Crist, perquè va succeir-li la seva resurrecció gloriosa, manifestació plena de la seva victòria sobre el pecat i la mort.<br />
<div style="text-align: right;">
<b>† Lluís Martínez Sistach</b><br />
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-19638294268894734972014-04-07T14:44:00.003+02:002014-04-07T14:44:57.282+02:00Jesucristo, centro de la fe - Domingo 6 de Abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/GkioTjJ2dV0?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
El beato John Henry Newman, que fue cardenal de la Iglesia y un teólogo eminente, escribió estas palabras: " El cristianismo es una persona, y no cualquier persona sino la persona de Jesucristo; el cristianismo es Cristo". Por esto, el tiempo de Cuaresma es un tiempo muy propicio para preguntarnos: ¿qué concepto tenemos de Jesucristo? ¿Lo conocemos de verdad? Los hombres nos hemos hecho diferentes conceptos de Cristo. Así, lo hemos considerado como hijo de Dios o como el Mesías prometido o como uno de los grandes maestros de la moral humana o como un revolucionario de su tiempo, etcétera.<br />
<a name='more'></a><br />
La fe de la Iglesia nos invita a descubrir en Jesús de Nazaret al verdadero Hijo de Dios hecho hombre. Así lo profesamos y así lo confesamos los cristianos, esforzándonos en seguir su camino con amor y fidelidad. En la exhortación del papa Francisco titulada La alegría del Evangelio hay una clara insistencia en poner a Jesucristo en el centro de la vida cristiana y en el centro de la reforma de la Iglesia. Francisco lo hace diciendo: "Dios se nos ha manifestado en Jesucristo. No me cansaré de repetir aquellas palabras de Benedicto XVI que nos llevan al centro del Evangelio: 'No se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el encuentro con un acontecimiento, con una Persona que da un nuevo horizonte a la vida y, con ello, una orientación decisiva'."<br />
<br />
"Sólo gracias a este encuentro o reencuentro con el amor de Dios -añade Francisco- que se convierte en feliz amistad, somos rescatados de nuestra conciencia aislada y de la autorreferencialidad". Este término es muy frecuente en el pensamiento del papa Francisco, ya desde los tiempos en que era arzobispo de Buenos Aires. Para él tiene este sentido: que la Iglesia no debe ser el centro de sí misma sino que se debe descentrar para centrarse en Jesucristo y evitar toda tentación de narcisismo y de autocomplacencia.<br />
<br />
La Iglesia existe para dar a Jesucristo, fuente de gracia y de perdón para el mundo. En medio de la creciente indiferencia religiosa que hay hoy en nuestros ambientes, no faltan personas que buscan la verdad, que tienen sed de sentido, que tienen sed de Dios, el único absoluto. La salvación que nos trae Jesucristo es una salvación trascendente, que comienza en esta vida y la hace más humana, pero que tiene su cumplimiento en la eternidad.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<b>† Lluís Martínez Sistach</b></div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-62930327410399754922014-04-07T14:39:00.001+02:002014-04-07T14:39:20.335+02:00Jesucrist centre de fe - Diumenge 6 d'abril de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/YRewKWqR5MY?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
El beat John Henry Newman, que fou cardenal de l'Església i un teòleg eminent, va escriure aquestes paraules: "El cristianisme és una persona, i no qualsevol persona sinó la persona de Jesucrist; el cristianisme és Crist". Per això, el temps de Quaresma és un temps ben propici per preguntar-nos: quin concepte tenim de Jesucrist? El coneixem de debò? Els homes ens hem fet diferents conceptes del Crist. Així, l'hem considerat com a fill de Déu o com el Messies promès o com un dels grans mestres de la moral humana o com un revolucionari del seu temps, etcètera.<br />
<a name='more'></a><br />
La fe de l'Església ens invita a descobrir en Jesús de Natzaret el veritable Fill de Déu fet home. Així ho professem i així ho confessem els cristians, tot esforçant-nos a seguir el seu camí amb amor i fidelitat. En l'exhortació del Sant Pare Francesc titulada La joia de l'Evangeli hi ha una clara insistència a posar Jesucrist en el centre de la vida cristiana i en el centre de la reforma de l'Església. Francesc ho fa dient: "Déu se'ns ha manifestat en Jesucrist. No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l'Evangeli: 'Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva'".<br />
<br />
"Només gràcies a aquest trobament o retrobament amb l'amor de Déu --afegeix Francesc- que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l'autoreferencialitat". Aquest terme és molt freqüent en el pensament del papa Francesc, ja des dels temps en què era arquebisbe de Buenos Aires. Per a ell té aquest sentit: que l'Església no ha de ser el centre de si mateixa sinó que s'ha de descentrar per centrar-se en Jesucrist i evitar tota temptació de narcisisme i d'autocomplaença.<br />
<br />
L'Església existeix per donar Jesucrist, font de gràcia i de perdó per al món. Enmig de la creixent indiferència religiosa que hi ha avui en els nostres ambients, no manquen persones que cerquen la veritat, que tenen set de sentit, que tenen set de Déu, l'únic absolut. La salvació que ens porta Jesucrist és una salvació transcendent, que comença en aquesta vida i la fa més humana, però que té l'acompliment en l'eternitat.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<b>† Lluís Martínez Sistach</b></div>
<div style="text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-65167475165116296062014-03-30T17:10:00.003+02:002014-03-30T17:10:49.419+02:00Somos pecadores - Domingo 30 de marzo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/7RKLJuyijs8?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
Los cristianos hablamos a menudo de la necesidad de convertirnos a Dios. El tiempo de Cuaresma es un tiempo propicio para la conversión y para prepararnos mejor a celebrar la Pascua. <span style="line-height: 1.8;">Somos pecadores. Nos esforzamos para alcanzar nuestro fin, nuestra felicidad, autodivinizándonos. De esta manera, como afirma el Concilio Vaticano II, "rompemos todo nuestro ordenamiento hacia nosotros mismos, hacia los demás y hacia todas las cosas creadas”.</span><br />
<a name='more'></a></div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
Sin embargo, ser cristiano pide no permanecer sólo en la conciencia de que somos pecadores. En la oración del padrenuestro pedimos perdón a Dios por nuestros pecados, "así como nosotros perdonamos a nuestros hermanos". Pero, ¿cómo es que siempre, y hoy aún más, nos cuesta tanto acercarnos al sacramento de la penitencia para alcanzar la gracia de Dios y reconciliarnos con Él? Tenemos que renovar la conciencia de que Dios siempre perdona al pecador arrepentido.</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
En este tiempo de Cuaresma somos invitados tanto a reconocer que somos pecadores como a acoger el perdón de Dios. En este punto, me parece que todos debemos imitar la enseñanza y el ejemplo que nos da nuestro querido papa Francisco. "Muchas personas -nos ha recordado- quizá no entienden la dimensión eclesial del perdón, porque siempre domina el individualismo, el subjetivismo, y también nosotros los cristianos los sufrimos. Dios perdona a todo pecador arrepentido, personalmente; pero el cristiano está unido a Cristo y Cristo está unido a la Iglesia, y para nosotros, cristianos, hay un regalo más y un compromiso más: pasar humildemente a través del ministerio eclesial."</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
En su primera visita a la basílica de Santa María la Mayor, en Roma, al saludar a los confesores del templo les dijo: "Sed misericordiosos. ¡Esto es lo que los fieles necesitan!" Y en una de las audiencias generales, dejando de lado el discurso que tenía preparado, improvisó unas palabras sobre el sacramento de la reconciliación diciendo que "Dios siempre nos perdona; Dios no se cansa nunca de perdonar y nosotros no debemos cansarnos nunca de ir a pedirle perdón".</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
"El perdón de Dios -añadió- se nos da en la Iglesia, se nos transmite a través del ministerio de un hermano nuestro, el sacerdote, que es un hombre que, como nosotros, también tiene necesidad de <st1:personname productid="la misericordia. Por">la misericordia. Por</st1:personname> ello, los sacerdotes deben confesarse, y también los obispos: todos somos pecadores." Y pasando al testimonio personal, Francisco dijo: "Incluso el Papa se confiesa cada quince días, ¡porque el Papa es también un pecador! El confesor escucha lo que yo le digo, me aconseja y me perdona, porque todos tenemos necesidad de este perdón."</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px; text-align: right;">
<strong>†</strong> <strong>Lluís Martínez Sistach</strong></div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px; text-align: right;">
Cardenal arzobispo de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-50021304343468277092014-03-30T17:07:00.000+02:002014-03-30T17:07:00.865+02:00Som pecadors - Diumenge 30 de març de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/jugVHLgiDKI?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. <span style="line-height: 1.8;">Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot el nostre ordenament envers nosaltres mateixos, envers els altres i envers totes les coses creades”.</span><br />
<a name='more'></a></div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
Tanmateix, ser cristià demana no romandre només en la consciència que som pecadors. En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats, “així com nosaltres perdonem els nostres germans”. Però, ¿què ho fa que sempre, i avui encara més, ens costa tant d’acostar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit.</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. En aquest punt, em sembla que tots hem d’imitar l’ensenyament i l’exemple que ens dóna el nostre estimat Sant Pare Francesc. “Moltes persones –ens ha recordat- potser no entenen la dimensió eclesial del perdó, perquè sempre domina l’individualisme, el subjectivisme, i també nosaltres els cristians els patim. Déu perdona tot pecador penedit, personalment; però el cristià està unit a Crist, i Crist està unit a l’Església, i per a nosaltres, cristians, hi ha un regal més i un compromís més: passar humilment a través del ministeri eclesial”.</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
En la seva primera visita a la basílica de Santa Maria Major, a Roma, en saludar els confessors del temple els va dir: “Sigueu misericordiosos. Això és el que els fidels necessiten!” I en una de les audiències generals, deixant de banda el discurs que tenia preparat, va improvisar unes paraules sobre el sagrament de la reconciliació dient que “Déu sempre ens perdona; Déu no es cansa mai de perdonar i nosaltres no hem de cansar-nos mai d’anar a demanar-li perdó”.</div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
“El perdó de Déu –va afegir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de <st1:personname productid="la misericòrdia. Per">la misericòrdia. Per</st1:personname> això, els sacerdots han de confessar-se, i també els bisbes: tots som pecadors.” I passant al testimoni personal, Francesc va dir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó.” </div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px; text-align: right;">
<strong>† Lluís Martínez Sistach</strong></div>
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px; text-align: right;">
Cardenal arquebisbe de Barcelona</div>
Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3028185179068371130.post-74327055053614979672014-03-23T19:19:00.000+01:002014-03-23T19:19:35.335+01:00La conciencia moral - Domingo 23 de marzo de 2014<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/oxJXUz8abow?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #686868; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23.399999618530273px; margin-bottom: 20px;">
<div style="margin-bottom: 20px;">
Estamos en el tiempo de Cuaresma, que es una buena oportunidad para reflexionar sobre algunos temas morales, como el de la conciencia moral. <span style="line-height: 1.8;">La dignidad de la persona tiene una relación muy directa con lo que llamamos conciencia, porque ésta exige que el ser humano actúe según su libre elección. La persona humana debe actuar movida e inducida por una libre determinación y no bajo la presión de un impulso ciego interior o de una acción externa. La conciencia arraigada íntimamente en nuestro ser nos dicta qué es bueno y qué es malo, nos anima a hacer el bien y a evitar el mal y juzga la rectitud o malicia de nuestras acciones u omisiones.</span><br />
<a name='more'></a><br />
El Concilio Vaticano II afirmó que la conciencia es "el núcleo secretísimo y el sagrario del hombre". Porque es la voz de Dios en el hombre, la conciencia es una instancia inviolable. Pero es necesario que haya una conciencia recta. Pertenece a la dignidad de la persona humana el derecho "a obrar según la recta norma de su conciencia". Es necesario, por lo tanto, no caer en la trampa de " las falsas conciencias morales". <span style="line-height: 1.8;">La conciencia, por sí misma, no es un oráculo infalible. Tiene necesidad de crecer, de ser formada y ejercitada, en un proceso que avanza gradualmente en la búsqueda de la verdad y en la progresiva integración e interiorización de los valores y las normas morales. La Iglesia insiste en la importancia que tiene para los hombres de hoy ser fiel a una "conciencia bien formada".</span><br />
<br />
La conciencia moral interpreta e impone la norma a la acción humana. Es un ojo interior que contempla, una luz que permite ver; la conciencia acepta y aplica la ley objetiva de <st1:personname productid="la moralidad. Dicho">la moralidad. Dicho</st1:personname> con otras palabras: "La conciencia puede mandar en la medida en que ella misma obedece", según una frase de Pablo VI. <span style="line-height: 1.8;">La firmeza de la Iglesia en defender las normas morales universales e inmutables está al servicio de la verdadera libertad del hombre. Este recupera su grandeza cuando nota en sí mismo y en toda la realidad creada una racionalidad que no es creación o invención suya, sino la imagen de la sabiduría que Dios ha puesto en crear todas las cosas.</span><br />
<div style="margin-bottom: 20px; text-align: right;">
<strong>†</strong> <strong>Lluís Martínez Sistach</strong><br />
Cardenal arzobispo de Barcelona</div>
</div>
</div>
<br />Arquebisbat de Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/17057327985833695217noreply@blogger.com