(Diumenge, 29/04/2012)
L’Església, coincidint amb el diumenge quart de Pasqua, celebra cada any una Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. Els cristians recordem ben bé l’exhortació de Jesús als seus deixebles: “Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors.” Ens cal posar l’accent en la paraula de Jesúsque posa en relleu la urgent invitació del Senyor per tal que la pregària per aquesta intenció sigui ininterrompuda i confiada.
Benet XVI ha escrit un ric missatge amb motiu d’aquesta jornada, en el qual comenta el lema escollit per aquest any: “Les vocacions, do de la caritat de Déu.” És ben comprensible aquesta forta preocupació del Sant Pare per les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa, perquè aquesta és una qüestió decisiva per al futur de l’Església.
Tota vocació és una història d’amor. I només pot entendre’s plenament des de l’acceptació de l’amor gratuït de Déu envers la persona dels cridats. El Sant Pare recorda una cèlebre pàgina de les Confessions de sant Agustí, en què expressa amb gran intensitat el seu descobriment de Déu, summa bellesa i amor: “Tard us vaig estimar, Bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar! I vós éreu dintre meu i jo a fora. Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós.”
El problema de les vocacions és sens dubte un test sobre la vitalitat de la nostra fe i de les nostres comunitats cristianes. També han pogut incidir en la manca de vocacions les incerteses sobre el camí que volia seguir l’Església per poder disposar, en el present i en el futur immediat, d’un nombre suficient de sacerdots i de religiosos i religioses al servei de les comunitats cristianes i de les nombroses obres de l’Església. Per això, el Sant Pare diu, en el missatge per a aquesta Jornada, que “és important que es creïn en l’Església les condicions favorables perquè puguin aflorar tants si en resposta generosa a la crida de l’amor de Déu”.
El Sant Pare fa, en aquest sentit, una crida sobretot als bisbes, però també als preveres, diaques, religiosos i religioses, catequistes i responsables de la pastoral vocacional: “Us exhorto amb viva sol·licitud a prestar atenció a tots els qui a les comunitats parroquials, les associacions i els moviments adverteixen la manifestació dels signes d’una crida al sacerdoci o a una especial consagració.”
En les famílies, comunitat de vida i d’amor, les noves generacions poden tenir una experiència admirable de l’amor oblatiu. Elles, efectivament, no sols són el lloc privilegiat de la formació humana i cristiana, sinó que poden convertir-se en el seminari primer i millor de la vocació a la vida de consagració pel regne de Déu.
És molt necessari que en l’Església hi hagi famílies cristianes com a “cases i escoles de comunió”, que segueixin el model de la Sagrada Família de Natzaret i on els fills entenguin i visquin la vida humana com un do de Déu que hem rebut per lliurar-la generosament seguint la vocació que el Senyor ha pensat per a cadascú.
La família cristiana ha ofert sempre i continua oferint les condicions favorables per al naixement de les vocacions. Donant un fill perquè segueixi la vocació sacerdotal o religiosa, les famílies fan un preuat servei tant a l’Església com a tota la societat. Per això invito els pares cristians a demanar al Senyor que, si és la seva voluntat, cridi un fill seu per al ministeri sacerdotal o per a la vida religiosa. El Senyor escolta la pregària generosa i confiada dels pares.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
