El respecte a la integritat de la creació


PARAULA I VIDA (Diumenge, 29/07/2012)
 
L’estiu ens apropa més a la natura. Les vacances –si estem en condicions de poder-les gaudir- ens ho fan més fàcil i possible. Tot contemplant la bellesa que Déu ha creat tots som més sensibles a l’ecologia. L’home pot viure gràcies als elements que integren el nostre planeta: minerals, animals, aigua, aire i un llarguíssim etcètera.

No hi ha dubte que cal harmonitzar, avui i sempre, desenvolupament i ecologia. Joan Pau II ens va recordar que “el caràcter moral del desenvolupament no pot prescindir del respecte pels éssers que constitueixen la natura visible que els grecs, al·ludint precisament a l’ordre que els distingeix, anomenaren el cosmos.

I Benet XVI, en la seva encíclica social Caritas in veritate, recorda que el tema del desenvolupament està actualment unit als deures que neixen de la relació de l’home amb el medi ambient. El medi ambient –diu el Papa- és un do de Déu per a tots, i el seu ús representa per a nosaltres una responsabilitat envers els pobres, les generacions futures i tota la humanitat.

El creient reconeix en la naturalesa el resultat meravellós de la intervenció creadora de Déu, que l’home pot utilitzar amb responsabilitat per satisfer les seves necessitats –materials i immaterials-, respectant, però, l’equilibri inherent a la mateixa creació. La visió del cosmos com a creació de Déu és molt important. “Si aquesta visió s’esvaeix –diu Benet XVI- s’acaba per considerar la naturalesa com un tabú intocable o, al contrari, es creu que se’n pot abusar. Totes dues posicions no són conformes amb la visió cristiana de la naturalesa, fruit de la creació de Déu.”

És del tot necessari i urgent arribar a la convicció de la limitació dels recursos naturals, alguns dels quals no són renovables. Usar-los com si fossin inesgotables, amb domini absolut, posa seriosament en perill la seva disponibilitat futura, no solament per a la nostra generació sinó també i sobretot per a les futures.

Quan l’home està dominat pel desig de tenir i de fruir, més que no pas pel de ser i de créixer, consumeix d’una manera excessiva i desordenada els recursos de la terra i també de la seva mateixa vida. No pot ser que el nostre egoisme privi els altres d’allò que també és o serà seu. El cosmos és patrimoni de tothom per voluntat de Déu, el seu creador.

La crisi actual, entre altres lliçons, ens recorda que el desenvolupament i l’economia han de respectar les exigències ètiques. És un error pensar que els homes som els amos de tot i oblidar que només en som els administradors.

Des del punt de vista cristià, s’aplica a l’ecologia l’expressió de “respecte a la integritat de la creació”. L’esperit de sant Francesc d’Assís, ple d’amor a Déu i a totes les criatures, és avui molt necessari per assolir una ecologia autèntica i eficaç.

 † Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona