PARAULA I VIDA (Diumenge, 02/09/2012)
Aquests primers dies de setembre a diferents indrets de Catalunya se celebren festes patronals marianes, sobretot en ocasió de la festa de la Nativitat de la Mare de Déu del 8 de setembre, i que és popularment coneguda com "la Mare de Déu de setembre". I en aquesta o en properes dates s'hi reuneixen també les celebracions d'aquelles advocacions de la Mare de Déu que tenen en el seu origen la tradició d'una imatge trobada misteriosament, com és el cas de la Mare de Déu de Núria i, fins a finals del segle XIX, també la de Montserrat.
Amb motiu d'aquestes festes, ens agrada recordar i enaltir la gran dignitat de Maria i els seus excelsos privilegis. Això és bo perquè es tracta de veritats que pertanyen a la nostra fe. Però em sembla que avui existeix una necessitat urgent: la de fer que el poble de Déu conegui cada vegada més, entre altres coses, la immensa personalitat de Maria com a cristiana, com a dona de fe.
Si seguim el fil de les paraules de la seva cosina Elisabet, Maria és benaurada perquè ha cregut. Joan Pau II va traduir aquestes paraules dient que Maria «ha estat la primera a creure». El Concili Vaticà II ens diu que ella va engendrar el Fill de Déu «creient i obeint» i «prestà la seva fe, exempta de tot dubte, al missatger de Déu».
Potser pensem que la vida de la família de Natzaret va ser un idil·li poètic, sense les dificultats que comporta l'aventura de la fe. No va ser ben bé així. La vida de Maria transcorregué sota el vel d'una fe que no comprengué molts esdeveniments de la vida de Jesús. Ni ella ni Josep no entengueren aquella resposta de Jesús quan el trobaren al temple de Jerusalem: «No sabíeu que jo he d'ocupar-me de les coses que pertanyen al servei del meu Pare?» Però Maria acceptà aquests esdeveniments i confià de veritat en els designis de Déu. Ella, en el seu pelegrinatge de la fe, avançava meditant en el seu cor el que veia i oïa, i estava sempre ben unida al seu Fill, des del bressol de Betlem fins a la creu del Calvari.
També nosaltres volem ser homes i dones de fe, creients. En els moments actuals de crisi de fe és bo dirigir la mirada a Maria, sobretot ara que ens disposem a celebrar un Any de la Fe, proposat pel Sant Pare Benet XVI a tota l'Església.
És bo també pensar que la presència cristiana a Catalunya es remunta als primers segles, i que el cristianisme forma part de les arrels de la nostra identitat. Això demana als cristians viure de la fe i oferir els valors de l'evangeli a la nostra societat. Com es diu en un document dels bisbes de la Tarraconense sobre Catalunya: «Ens convé connectar amb allò de millor que ens ha llegat la història i fer-ne una força que ens projecti cap a un futur de convivència, de cultura i de progrés en tots els ordres.» El bisbe Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya, va oferir aquesta pregària: «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.»
Aquests primers dies de setembre a diferents indrets de Catalunya se celebren festes patronals marianes, sobretot en ocasió de la festa de la Nativitat de la Mare de Déu del 8 de setembre, i que és popularment coneguda com "la Mare de Déu de setembre". I en aquesta o en properes dates s'hi reuneixen també les celebracions d'aquelles advocacions de la Mare de Déu que tenen en el seu origen la tradició d'una imatge trobada misteriosament, com és el cas de la Mare de Déu de Núria i, fins a finals del segle XIX, també la de Montserrat.
Amb motiu d'aquestes festes, ens agrada recordar i enaltir la gran dignitat de Maria i els seus excelsos privilegis. Això és bo perquè es tracta de veritats que pertanyen a la nostra fe. Però em sembla que avui existeix una necessitat urgent: la de fer que el poble de Déu conegui cada vegada més, entre altres coses, la immensa personalitat de Maria com a cristiana, com a dona de fe.
Si seguim el fil de les paraules de la seva cosina Elisabet, Maria és benaurada perquè ha cregut. Joan Pau II va traduir aquestes paraules dient que Maria «ha estat la primera a creure». El Concili Vaticà II ens diu que ella va engendrar el Fill de Déu «creient i obeint» i «prestà la seva fe, exempta de tot dubte, al missatger de Déu».
Potser pensem que la vida de la família de Natzaret va ser un idil·li poètic, sense les dificultats que comporta l'aventura de la fe. No va ser ben bé així. La vida de Maria transcorregué sota el vel d'una fe que no comprengué molts esdeveniments de la vida de Jesús. Ni ella ni Josep no entengueren aquella resposta de Jesús quan el trobaren al temple de Jerusalem: «No sabíeu que jo he d'ocupar-me de les coses que pertanyen al servei del meu Pare?» Però Maria acceptà aquests esdeveniments i confià de veritat en els designis de Déu. Ella, en el seu pelegrinatge de la fe, avançava meditant en el seu cor el que veia i oïa, i estava sempre ben unida al seu Fill, des del bressol de Betlem fins a la creu del Calvari.
També nosaltres volem ser homes i dones de fe, creients. En els moments actuals de crisi de fe és bo dirigir la mirada a Maria, sobretot ara que ens disposem a celebrar un Any de la Fe, proposat pel Sant Pare Benet XVI a tota l'Església.
És bo també pensar que la presència cristiana a Catalunya es remunta als primers segles, i que el cristianisme forma part de les arrels de la nostra identitat. Això demana als cristians viure de la fe i oferir els valors de l'evangeli a la nostra societat. Com es diu en un document dels bisbes de la Tarraconense sobre Catalunya: «Ens convé connectar amb allò de millor que ens ha llegat la història i fer-ne una força que ens projecti cap a un futur de convivència, de cultura i de progrés en tots els ordres.» El bisbe Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya, va oferir aquesta pregària: «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.»
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
