PARAULA I VIDA (Diumenge, 10/08/2012)
S'han acomplert aquests dies els cinquanta anys de l'obertura del Concili Vaticà II per Joan XXIII. Aquest Sant Pare volia que el Concili fos el signe anunciador d'una nova primavera de l'Església. Aquell somni roman encara vàlid en aquests temps difícils en tants aspectes de la vida. Tots hem de treballar perquè l'Església realitzi cada dia millor la seva missió enmig del nostre món i doni aquells fruits que Jesucrist li va prometre: "No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre".
La crida que el Senyor ens fa a donar fruit culmina el seu discurs del cep veritable. Hi ha quelcom necessari per poder donar fruit. Jesús, cep veritable, ens diu que "així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi" (Jn 15, 4).
Fer de manera que l'Església pugui donar els fruits que ha de donar al món d'avui és també l'objectiu principal del Sant Pare actual, Benet XVI. És per això que ha volgut celebrar l'Any de la Fe. L'Església floreix amb fruits abundosos si viu intensament la fe. Cal reprendre la reflexió i l'acció inspirada en els textos del Concili Vaticà II, que representen un veritable pont entre l'avui cristià i la gran tradició de l'Església.
Com a cristians, estem cridats a estimar aquest nostre temps i a creure que és possible comunicar l'Evangeli ara, enmig d'aquests homes i dones, enmig d'aquests joves i infants d'avui. És significatiu que el Sant Pare hagi volgut, coincidint amb els 50 anys de l'inici del Concili Vaticà II, un sínode sobre la nova evangelització, que aquests dies s'està celebrant a Roma. Efectivament, el sentit del Concili --com deia Pau VI- fou el de comunicar millor l'Evangeli als homes i les dones del nostre temps.
El nostre no és un temps de captivitat per a l'Evangeli. És --això sí- un temps en què estem cridats a viure i testimoniar amb joia i humilitat la nostra fe. Això ens demana restar ben units a Jesucrist, com ens ha invitat a fer el Sant Pare: "Durant aquest temps, tindrem la mirada fixa en Jesucrist, que va iniciar i completa la nostra fe". Enguany ha de ser una ocasió perquè comprenguem ben profundament que el fonament de la fe cristiana és "la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva" (Deus caritas est, 1).
Certament, com deia el gran teòleg i cardenal John-Henry Newman, beatificat per Benet XVI, "la fe no és alguna cosa. La fe és Algú. La fe no és qualsevol algú. La fe és Jesucrist".
Tota acció evangelitzadora demana que els cristians tinguem com a centre Jesucrist. Conèixer millor, estimar més intensament i imitar més fidelment Crist, aquí rau l'essència de la vida cristiana i d'aquí ha de sorgir el dinamisme que empeny els cristians a donar testimoniatge personalment i comunitària de la seva fe al servei de l'Església i del món.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
