Una alternativa a la crisi



PARAULA I VIDA (Diumenge, 28/07/2013)

En les jornades organitzades per Càritas Diocesana de Barcelona el passat mes de maig sobre "Les veus de l'Església en temps de crisi", no només es va voler fer un diagnòstic realista, sinó també proposar alguns camins per a una possible teràpia. Cal escoltar totes les veus per tal d'encertar. Ens hi juguem molt en el present i amb vista al futur a curt termini.

Les veus de l'Església en aquests temps de crisi econòmica i financera ens diuen que en el fons d'aquesta crisi hi ha una crisi de valors i de fe. S'han oblidat els grans valors humans --molts dels quals amb arrels cristianes- del compromís, l'honestedat, la honradesa, el bé comú de la societat per sobre dels interessos propis, l'esforç, l'austeritat, etc.

Això és el que ha engendrat els sofriments actuals. Hem d'eradicar les causes per acabar amb els efectes. La crisi actual hauria de servir per posar les condicions per no tornar-hi. Poc n'haurem après si no aprofitem les lliçons que ens pot deixar.
Crisi de valors humans, sens dubte. Tanmateix també és una crisi de fe. Quan les persones abandonen Déu, es perden a si mateixes. Quan volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzant-se, perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caïm, que travessa tota la història humana: "Què n'has fet del teu germà?"

Per això, la crisi actual pot ser un anunci i una invitació a l'esperança si hi posem tot el que podem per part nostra, dels polítics, de les institucions humanitàries i religioses, de tota la societat civil. Les paraules i els gestos del papa Francesc --que aquests dies hem escoltat d'una manera especial en el seu viatge a Brasil- han suscitat una il•lusió que ha de ser un actiu no només per als catòlics sinó també per a tota la societat actual. Una  treballadora social ho va dir amb una claredat que em va impressionar: "Hi ha  alternatives econòmiques que permeten generar llocs de treball i obrir canals de participació, però cal la implicació i el compromís de tots, i això no ens ho donaran només les solucions tècniques, si aquestes no van acompanyades de un fort impuls ètic". Cal superar l'actual precarietat del discurs ètic, de tan nefastes conseqüències per a tota la societat.

Les veus de l'Església en aquest temps de crisi han de ser la proclamació i difusió de la doctrina social de l'Església, que pot ser una bona alternativa a la crisi econòmica i financera que vivim per trobar solucions i evitar que, un cop superada la crisi, hi tornem a caure. El cardenal Renato Raffaele Martino, que participà en les jornades celebrades a Barcelona i ha estat el principal artífex de la presentació sistemàtica d'aquesta doctrina social cristiana, en un llibre titulat precisament Compendi de la Doctrina Social, diu, amb un punt d'humor, que "la doctrina social és el secret més ben guardat per l'Església".


+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona