PARAULA I VIDA (Diumenge, 04/08/2013)
L'estiu i les vacances ens permeten tenir més contacte amb la natura. D'aquí que el tema de l'ecologia sigui més present. El respecte a l'ambient natural que ens envolta, al cosmos, a la creació, és un assumpte d'una transcendència innegable.
Sovint es reitera l'advertiment que la situació es seriosa i preocupant perquè la depauperació del nostre patrimoni natural va endavant a tot arreu. La crisi ecològica és un problema moral, relacionat amb el desenvolupament tècnic i científic actual, que té una dimensió tan gran que a la llarga compromet seriosament la mateixa existència humana.
Joan Pau II, en una de les seves encícliques socials, va fer aquesta observació: és convenient "prendre una consciència més gran que no es poden utilitzar impunement les diverses categories d'éssers, vius o inanimats --animals, plantes, elements naturals --, de la manera que hom desitgi, segons les pròpies exigències econòmiques". Una consciència ecològica correcta cal que tingui en compte la dimensió ètica, que ha de caracteritzar sempre el desenvolupament dels pobles.
En un altre document titulat Evangelium vitae --és a dir, l'Evangeli de la vida- va escriure que "l'home, cridat a cultivar i a custodiar el jardí del món, té una responsabilitat específica sobre l'ambient de la vida, o sigui, sobre la creació que Déu ha posat al servei de la seva dignitat personal, de la seva vida: i això no només pel que fa al present, sinó també a les generacions futures".
Cultivar i custodiar. Són dos verbs molt expressius. Cultivar és tenir cura d'una cosa amb respecte i amb amor. Custodiar inclou, a més a més, el sentit d'una protecció especial, de l'exercici d'una responsabilitat. El papa Francesc --que porta el nom del sant d'Assís, patró dels ecologistes-, en l'homilia de la missa d'inici del seu pontificat --era la festa de Sant Josep, custodi de Jesús i de Maria- va estendre al medi ambient aquesta actitud de custodiar. Ho va dir amb aquestes paraules: "Voldria demanar, si us plau, a tots els qui ocupen llocs de responsabilitat en l'àmbit econòmic, polític o social, a tots els homes i les dones de bona voluntat: siguem custodis de la creació, del designi de Déu inscrit en la naturalesa, guardians de l'altre, del medi ambient, no deixem que els signes de destrucció i de mort acompanyin el camí d'aquest món nostre".
No tothom pot fer vacances, especialment en les actuals circumstàncies. El papa Francesc ha decidit romandre a Roma durant el seu breu temps de descans. Ja ho feia així essent arquebisbe de Buenos Aires. Però ja sigui en la residència habitual o fora d'aquesta, cal fer de les vacances un temps de reflexió, de pregària, de cultiu de l'espiritualitat, un temps per a la lectura, per a la convivència amb la família i els amics, i sobretot un temps de lloança a Déu per haver donat als homes el jardí del món, un jardí que hem de cultivar i no malmetre de qualsevol manera.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
