Dedico aquest comentari a la segona part de la carta pastoral Viure la fe i edificar la comunitat cristiana, que he publicat el 24 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Mercè. Amb aquest comentari desitjo presentar la segona part de la carta, dedicada a la manera de posar en pràctica els objectius del Pla Pastoral, que ha d'inspirar l'activitat diocesana.
Vaig parlar en l'anterior comentari de la necessitat de viure la fe en el si d'una comunitat cristiana. Però, com ens diu sovint el papa Francesc, la comunitat no ha viure en una mena de narcisisme col•lectiu. No ha de mirar-se només a si mateixa, amb una mirada tancada, convertida ella mateixa en la seva única finalitat. Autoreferencial és el terme que fa servir el Sant Pare, com ja ho feia quan era arquebisbe de Buenos Aires. Una altra expressió --aquesta més gràfica- és que desitja que en aquestes comunitats hi hagi pastors "amb olor d'ovella", que no tinguin por d'anar cap a les perifèries humanes, tant les geogràfiques com les existencials.
Anar a les perifèries ens demana sobretot, als servidors de la fe del poble de Déu, "acollir, dialogar i acompanyar", que és el títol d'un dels capítols de la carta pastoral, que precisament dedica la segona part als tres objectius del nostre Pla Pastoral: l'anunci de Jesucrist avui; la pastoral de la iniciació cristiana; la solidaritat com a expressió de la fe. D'acord amb el tema central de tota la carta --que és la dimensió eclesial de la fe-, remarco la dimensió comunitària i eclesial de cada un d'aquests tres objectius i proposo unes actuacions a partir d'unes realitats positives que ja treballen al nostre arquebisbat.
Evangelitzar --el primer dels objectius- és donar testimoni de Jesucrist i ho hem de fer eclesialment, en comunió amb l'Església i els seus pastors. Aquí recomano als diocesans --parròquies, moviments i entitats cristianes de tota mena- que vulguin enviar alguns dels seus membres a seguir les sessions de l'Escola Diocesana d'Evangelització, la més jove de les nostres institucions diocesanes, en la qual tinc posada moltes esperances.
Amb relació al segon objectiu --la iniciació a la fe-, en la carta pastoral proposo centrar la nostra atenció en el que anomenem la catequesi familiar. En farem tema de revisió constant durant aquest curs en el treball dels més immediats responsables d'orientar la pastoral diocesana. Revisarem de forma periòdica i amb realisme els continguts de la pastoral de la iniciació cristiana que fem per a veure què ens caldria millorar. Continuarem consolidant el Servei Diocesà per al Catecumenat, que és un pla de preparació dels adults que demanen el baptisme i que cada vegada és més necessari.
Sobre el tercer objectiu --la solidaritat dels cristians en aquests moments de crisi- em faig ressò de l'ensenyament de la primera encíclica del papa Francesc quan diu que la fe és un bé per a tothom, és un bé comú que no serveix únicament per a construir una ciutat eterna en el més enllà, sinó que ens ajuda també a edificar les nostres societats perquè avancin cap al futur amb esperança. En aquest context, demano una vegada més la col•laboració dels cristians amb Càritas Diocesana, amb les Càritas parroquials i amb les moltes iniciatives de solidaritat que duen a terme nombroses institucions religioses i civils. La nostra societat viu un desvetllament de la solidaritat. És una gran esperança. Quan Benet XVI va venir a Barcelona ens va demanar que fóssim constants en la pràctica de la solidaritat, manifestant així que "la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana". Cal remarcar que és tota la comunitat diocesana, presidida pel bisbe, la que realitza aquest servei de solidaritat, fent palesa --amb obres i no només amb paraules- la dimensió comunitària i eclesial de la nostra fe.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
