La realitat de la nostra humanitat es crua: hi ha fam en el món i moltes persones moren de fam cada dia. Un any més, l’organització catòlica Mans Unides ens sensibilitza sobre aquesta trista i humiliant realitat. La seva coneguda campanya contra la fam arriba a l’edició número cinquanta-cinc, i té com a lema: “Un món nou, projecte comú”.
Davant del progrés científic i tècnic del nostre món ens podem preguntar: l’avenç és el mateix pel que fa a l’humanisme? Som avui més humans? Ens sentim més germans els uns dels altres?
Tots estimem la vida humana i tots desitgem que cada persona la pugui conservar i desenvolupar amb qualitat. Per assolir-ho, cal una actitud ben decidida de solidaritat generosa, és a dir, de caritat cristiana. I això s’aconsegueix si un s’acosta a la realitat de la fam i del sofriment humà del germà.
El samarità de l’Evangeli que va ajudar el malferit que jeia a la vora del camí ho va fer perquè s’hi va acostar, el va veure i es va compadir d’aquell germà seu. Si veiem els germans nostres que jeuen a la vora dels carrers i les places del món morint de fam o desnodrits, ens en compadim i els ajudem.
En aquest sentit, Gandhi va escriure: “Us donaré un potent talismà. Abans de prendre una decisió important, representeu-vos davant vostre l’home més pobre i més necessitat que hàgiu vist. Deixeu-vos impressionar per ell i pregunteu-vos: com, en quin grau, de quina manera aquesta decisió que prendré afectarà la sort d’aquest pobre ésser humà? Realment, totes les nostres decisions incideixen d’alguna manera en la resta de la família humana.
Així va creixent una consciència solidària. El Papa, que ha estat anomenat el Papa de l’alteritat, està fent molt perquè ens sentim interpel·lats pel rostre de l’altre, i especialment pel rostre del pobre. Ell clama contra la globalització de la indiferència i ens invita a sentir com a pròpies les injustícies i les violacions dels drets humans comeses en països llunyans que mai no visitarem.
En el fons de la problemàtica de la fam hi ha el sentit universal dels béns materials i de la propietat privada. La propietat privada no anul·la que la terra estigui destinada originalment al conjunt de la humanitat. El destí universal dels béns continua essent primordial. El Senyor ja dóna la terra per a tothom. Cal que nosaltres en repartim millor els fruits.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
