Els contemplatius viuen entre nosaltres. El seu estil de vida el veiem molt poc. Ells i elles han fet opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives --dels monjos o monges, com diem popularment- suscita curiositat a moltes persones d'aquesta societat nostra tan secularitzada, que es pregunta qui són, com viuen, per què han fet aquesta opció.
En el diumenge de la Santíssima Trinitat --el diumenge especialment centrat en el misteri de Déu- tenim cada any un record per als contemplatius i les contemplatives que tenim enmig nostre, en els monestirs i també en la vida de cada dia, encara que aquesta seria una altra qüestió, però important perquè tots els cristians estem cridats a ser d'alguna manera contemplatius enmig de la vida de cada dia.
Per això, és un enriquiment espiritual per a tots que hi hagi homes i dones que se senten cridats a dedicar la major part de la seva vida a la pregària, al treball i a la comunitat en el si d'un monestir. Són persones que han pres aquesta decisió per tota la vida i són molt felices.
Tenim poques vocacions, però és ben significatiu que entre les vocacions religioses de la joventut d'avui no hi manquin les opcions per la vida contemplativa. Els nois i les noies que Déu crida a aquesta vocació són joves que estimen la vida, són solidaris amb els germans i estan compromesos en la transformació del món. La vida contemplativa en un monestir no és de cap manera una evasió del món, un desentendre's de la societat. La vida contemplativa és expressió de l'amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat.
Heu visitat mai una comunitat contemplativa? És una bona experiència, i els nostres monestirs tenen sovint un carisma d'acolliment ben obert als germans i les germanes en la fe que viuen en el món. Hi van joves que cerquen silenci i aïllament per preparar exàmens o estudiar amb especial intensitat; i en algun cas, després, han demanat formar part de la comunitat... És una bona experiència que interpel•la i pot suscitar moltes preguntes com aquestes: quin valor donem a Déu en la nostra vida? Quina relació creiem que existeix entre Déu i la creació, entre Déu i la vida? Quin valor donem a la pregària i al silenci en la nostra vida personal i familiar?
Els contemplatius i les contemplatives són molt necessaris per a l'Església i per a la societat. Encara que sembli una paradoxa, des del monestir estan molt a prop de les necessitats eclesials i de les inquietuds, tristeses i sofriment dels homes, els seus germans. Viuen amb els ulls posats en ell i amb el cor obert a les necessitats dels germans; un cor que, fent-se pregària, fa que aquesta sigui més apostòlica i converteixi la seva vida en col•laboració a la redempció del món. Aquest és un testimoni que puc donar després de visitar aquestes comunitats, sobretot en ocasió de l'anomenada visita pastoral a aquests germans i germanes que tant ens enriqueixen espiritualment a tots.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
