En aquesta Pasqua de Pentecosta, popularment coneguda com la Pasqua granada, voldria recordar sobretot que l'Esperit Sant és la garantia de la permanent joventut de l'Església. L'Esperit, vessat sobre l'Església naixent el dia de Pentecosta, inaugura una nova etapa en la història de la salvació. L'Esperit Sant és la presència renovada de Déu enmig del seu poble, és la força que guia els deixebles de Crist en la seva missió de donar testimoni del Ressuscitat; és qui orienta aquesta activitat testimonial i qui promou la proclamació missionera de l'Evangeli, a la qual ens invita tan clarament el papa Francesc.
L'Esperit Sant té una acció permanent en l'Església: el seu rejoveniment constant. La flama de Pentecosta no s'apaga. L'impuls vivificador de l'Esperit és ben perceptible en les diverses manifestacions de la vida de l'Església universal i també a casa nostra, perquè l'Esperit treballa en el cor de cada cristià i suscita respostes individuals i col•lectives als reptes que el nostre món ens va presentant.
El Concili Vaticà II ens va parlar de l'acció de l'Esperit Sant en l'Església, dient que sempre "dota i dirigeix l'Església amb diversos dons jeràrquics i carismàtics [...]. Rejoveneix l'Església amb el vigor de l'Evangeli, la renova sense parar i la porta a la unió total amb Jesucrist".
Entre els dons jeràrquics rebuts per l'Església contemporània, voldria recordar que, durant el temps de Pasqua, hem viscut a l'Església la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II. El papa Francesc, en la seva homilia de la missa de canonització, va esmentar especialment la docilitat d'aquests dos nous sants i els fruits que això ha comportat a l'Església dels nostres temps. "Joan XXIII i Joan Pau II varen col•laborar amb l'Esperit Sant per restaurar i actualitzar l'Església segons la seva fisonomia originària, la fisonomia que li donaren els sants al llarg dels segles. No oblidem que són els sants els qui fan avançar i créixer l'Església."
El papa Francesc va afegir que sant Joan XXIII, quan va convocar el Concili Vaticà II, va demostrar una delicada docilitat a l'Esperit Sant, es va deixar conduir i fou per a l'Església un pastor, un "guia guiat" --bonica expressió del papa Francesc-; i, d'aquesta manera, va fer un gran servei a l'Església, perquè fou "el Papa de la docilitat a l'Esperit Sant".
La docilitat de sant Joan Pau II a l'Esperit Sant es manifestà sobretot en esdevenir "el Papa de la família". Per això el Papa actual li va demanar que des del cel vulgui acompanyar i recolzar el camí sinodal que està vivint tota l'Església sobre la família i amb les famílies en els sínodes episcopals dels anys 2014 i 2015. A Barcelona, on tenim un gran temple dedicat a la Sagrada Família, hem de pregar perquè "aquests dos nous sants pastors del Poble de Déu intercedeixin per l'Església perquè durant aquests dos anys de camí sinodal, sigui dòcil a l'Esperit Sant en el servei pastoral a la família".
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
