Durant la passada Quaresma, a Barcelona i a altres onze ciutats europees, s’han celebrat diversos actes de l’anomenada Missió Metròpolis.
Aquesta iniciativa s’ha centrat en l’evangelització, és a dir, en la
proposta de viure una trobada amb Jesús i amb el seu Evangeli a les
persones que no el coneixen o que, coneixent-lo, s’han allunyat de la
pràctica religiosa i de la comunitat cristiana. Aquestes setmanes de
Pasqua celebrarem el darrer dels actes de la Missió Metròpolis: donar a
conèixer encara més el projecte “Joves a l’atur”, que hem iniciat amb
motiu de les meves noces d’or d’ordenació sacerdotal, l’any passat. Per
això comptem amb la col·laboració desinteressada dels dos clubs de
futbol més importants de la ciutat: el Futbol Club Barcelona i el Reial
Club Esportiu Espanyol.
Cronològicament, és el darrer dels actes de la Missió Metròpolis, però és molt important perquè representa l’acció social dins del programa que hem anat realitzant. L’actual esforç de l’Església per evangelitzar el món d’avui –la nova evangelització- no seria autènticament cristià i eclesial si oblidés la caritat i l’amor. Aquesta és una de les tres dimensions de la missió de l’Església. En aquest aspecte, en la reunió dels arquebisbes de les dotze ciutats europees que hem celebrat la Missió, en parlar de l’acció social que ens proposàvem de fer, va semblar millor respectar el que es cregués més convenient a cada lloc.
Recordo que en aquella reunió
vaig exposar que al nostre país el 50% dels joves en edat laboral no
troben feina, amb tot el que això representa per a ells i les seves
famílies, i que nosaltres pensàvem treballar en aquest programa social
que hem iniciat i que s’està realitzant a través de Càritas Diocesana.
Els joves sense feina són joves que no veuen futur en la seva vida.
Molts pares pateixen perquè els seus fills no troben la seva primera
feina. Això té conseqüències molt negatives per als mateixos joves i
també per al país.
Hem volgut posar-nos a fer quelcom, com a
societat civil. De vegades les accions sorgides de la iniciativa social
obren camins a l‘acció política. Podríem posar exemples ben concrets
d’això. El nostre programa l’hem titulat “Joves a l’atur”. Les nostres
possibilitats –ho sabem prou- són limitades. També sabem que el greu
problema de l’atur –i especialment de l’atur juvenil- no el pot resoldre
l’Església. Aquest és un problema eminentment polític; i és la política
la primera que ha de cercar camins de solució. “L’Església no pot ni
deu substituir l’Estat”, ens ha dit Benet XVI en la seva primera
encíclica. Però - com afegeix el Sant Pare- “tampoc pot ni deu quedar-se
al marge de la lluita per la justícia.”
El nostre projecte
s’inscriu en el programa de formació i inserció sociolaboral que Càritas
realitza des de fa anys, que ara s’ha intensificat. Per aconseguir
aquest objectiu es fan itineraris d’inserció laboral personalitzats i
adaptats a diferents necessitats: acollida i coneixement de les llengües
que el jove necessita, orientació laboral i espais de recerca de feina,
formació ocupacional de curta i llarga durada, mediació laboral amb les
empreses i borsa de treball, etc. Càritas Diocesana, durant el 2011, en
el seu programa de formació i inserció sociolaboral general ha atès
2.471 persones, de les quals 951 són joves (el 38,5 %). Els joves atesos
en els programes adreçats a ells han estat 1.135.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
