La santedad, font de renovació


PARAULA I VIDA (Diumenge, 22/07/2012)

Diumenge de Pentecosta, a l’hora de la pregària de l’Àngelus, el Sant Pare va fer un anunci que fóra bo de comprendre en la seva plenitud. Benet XVI va anunciar que el proper diumenge 7 d’octubre, dia en què obrirà l’assemblea del Sínode dels Bisbes sobre “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”, declararà dos nous doctors de l’Església, un home i una dona: sant Joan d’Àvila i santa Hildegarda de Bingen.

Què ens ha volgut dir el Sant Pare amb aquesta decisió? Em sembla que la resposta és clara i ens vol recordar allò que ja va afirmar el Sínode de l’any 1985, en el seu document final: “Els sants i les santes han estat sempre font i origen de renovació en les circumstàncies més difícils de la història de l’Església”.

Posar els esforços evangelitzadors de l’Església actual sota el signe de la santedat és una opció plena de conseqüències. I el Sant Pare n’és ben conscient. Com és ben conscient de la forta crisi de fe i de pràctica religiosa, sobretot als països d’Europa. Com va dir en el discurs davant la Cúria Romana del passat 22 de desembre, en ocasió de les festes de Nadal: “No només els fidels creients, sinó també d’altres aliens, observen amb preocupació com els que van regularment a l’Església són cada vegada més ancians i el nombre disminueix contínuament; com hi ha un estancament de les vocacions al sacerdoci; com creixen l’escepticisme i la incredulitat”.

Davant d’aquest diagnòstic ben realista, el Sant Pare es preguntava: “Què hem de fer aleshores? Hi ha infinitat de discussions sobre allò que cal fer per invertir la tendència. Certament, cal fer moltes coses. Però el fer, per ell sol, no resol el problema. Com vaig dir a Friburg –afegí el Sant Pare-, el nucli de la crisi de l’Església a Europa és la crisi de fe. Si no hi trobem una resposta, si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a la trobada amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces”.

Aquí tenim l’explicació de la iniciativa de Benet XVI de convocar a partir del proper 11 d’octubre per a tota l’Església un especial “Any de la Fe”. l aquí tenim també el sentit de la proclamació d’aquests nous doctors de l’Església –que són com els grans mestres de la fe cristiana- coincidint amb l’obertura dels treballs del Sínode sobre l’evangelització.

Sant Joan d’Àvila, que visqué en el segle XVI, és un eminent representant de la reforma catòlica al nostre país; ell va unir santedat i evangelització. Va estar en contacte amb grans reformadors catòlics com santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu i evangelitzà sobretot les terres d’Andalusia.

Santa Hildegarda de Bingen fou una monja benedictina dels temps medievals. També ella, des d’una espiritualitat profunda, inspirada en la Bíblia, va impulsar la reforma a la seva Renània natal. El seu nom s’uneix als noms femenins presents entre els doctors de l’Església: Teresa de Jesús, Caterina de Siena i Teresa de l’Infant Jesús.

Davant l’actual crisi de fe, ens cal prendre una renovada consciència que és de la santedat d’on neix l’autèntica renovació de l’Església. I la seva reforma, sempre necessària, depèn de l’enriquiment de la intel·ligència de la fe, camí necessari per tal que el cristianisme respongui a les necessitats dels homes i les dones d’avui.   

 † Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona