PARAULA I VIDA (Diumenge, 09/09/2012)
Amb el mes de setembre recomença la vida normal a moltes
famílies, amb el retorn també dels infants i joves a les institucions docents.
Retornen també els compromisos habituals a les parròquies i d’altres
institucions cristianes. Comença un nou curs escolar i s’inicia també un nou
curs pastoral. Amb quines perspectives hem de plantejar les activitats
eclesials dels propers mesos?
Les pautes per al nou curs pastoral tenen una prioritat clara donada pel mateix Sant Pare en proclamar un especial Any de la Fe, que començarà el proper 11 d’octubre i acabarà en la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’univers, el 24 de novembre de 2013. El proper 11 d’octubre s’escau el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà II i també els vint anys de la publicació del Catecisme de l’Església catòlica, fruit autèntic del Concili Vaticà II, promulgat pel beat Joan Pau II. Des del dia 7 del proper octubre, a més a més, a Roma estarà reunit el Sínode dels bisbes per estudiar el tema “La Nova Evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”.
Aquesta diversitat d’esdeveniments tenen punt central comú:
la proposta de la fe cristiana al món d’avui, que en la terminologia cristiana
denominem “evangelització”. Aquest propòsit respon a la
constatació d’una realitat prou evident: la crisi de la fe sobretot en els
països europeus. En el discurs pronunciat davant la Cúria romana, el 22 de
desembre de 2011, Benet XVI va fer una constatació molt realista sobre aquesta
crisi de fe, tan evident a Occident. Va dir que no només els fidels creients
sinó també persones alienes a l’Església observen amb preocupació que els qui
regularment van a l’església són cada vegada més grans i el seu nombre
disminueix contínuament, així com creixen l’escepticisme i la incredulitat.
“¿Què hem de fer aleshores?”, es preguntava Benet XVI.
I reconeixia que hi ha una infinitat de discussions sobre el
que cal fer per invertir aquesta tendència. La seva resposta era que “el nucli
de la crisi de l’Església a Europa és la crisi de fe” i que “si no trobem una
resposta per aquesta crisi, si la fe no adquireix una nova vitalitat, una
convicció profunda i una força real gràcies a la trobada amb Jesucrist, totes
les demés reformes seran ineficaces”.
La fe, en la visió realista de Benet XVI, és el nucli del
problema i el principi de la resposta que cal donar-hi. El primer anunci de
convocar un Any de la Fe el va fer el Sant Pare el 16 d’octubre de l’any
passat, en l’homilia de la missa que va celebrar per als participants en la
primera Trobada Internacional de Nous Evangelitzadors. Aquell mateix dia, a
l’hora de l’Àngelus, tot recordant el beat Joan XXIII, que convocà el Vaticà
II, i Pau VI, que el 1967 convocà també un Any de la Fe, en el dinovè centenari
del martiri dels apòstols Pere i Pau, afegí que era oportú ara “tornar a evocar
la bellesa i la centralitat de la fe, l’exigència d’enfortir-la i aprofundir-la
a nivell personal i comunitari”.
Aquest és l’objectiu fonamental de l’Any de la Fe que ens
disposem a començar aviat. Fa mesos, ja vaig nomenar una comissió diocesana que
ens ha ajudat a preparar un programa per a la nostra arxidiòcesi de Barcelona.
Aquest programa harmonitza plenament amb els objectius del nostre Pla Pastoral
que preten enriquir la nostra fe i cominicar-la als homes i dones que ens
envolten. En comunió amb tota l’Església, aquest és el repte i el propòsit que
la nostra comunitat diocesana té davant del curs que aquestes dies comença.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
