Entre els dies 24 de febrer i 8 de març els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina Apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de la visita ad limina, anem a aquests dos temples i preguem davant els sepulcres dels dos grans apòstols.
Tanmateix, un altre punt essencial d’aquesta visita és la trobada amb el Papa. Aquesta vegada hi ha també el fet que és la primera visita ad limina amb el nou Sant Pare, circumstància que li dóna un especial interès. A la vegada, es fan les visites als diferents dicasteris romans.
Pere ens diu clarament qui és Jesús: “El Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”.
El bisbe de Roma és el bisbe de l’Església que conserva el testimoniatge del martiri de Pere i de Pau. Joan Pau II va afirmar que “per un misteriós designi de la Providència, Pere acaba a Roma el seu camí de seguiment de Jesús i a Roma dóna aquesta prova màxima d’amor i de fidelitat. També a Roma, Pau, l’apòstol dels gentils, dóna el testimoniatge suprem. L’Església de Roma esdevenia així l’Església de Pere i de Pau”.
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer Papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església diocesana amb el seu bisbe, que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.
El Sant Pare, com Pere, està cridat a confirmar els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiva durant tota la seva història la promesa de Jesús. Viure en comunió d’amor i de fe amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. La romanitat ha estat molt present en la nostra Església a Catalunya. Així ho cantem en el “Crec en un Déu”, la professió de fe.
La visita ad limina Apostolorum afecta tota l’Església diocesana. Tots els temes de conversa amb el Sant Pare i amb els diferents dicasteris romans tenen com a objectiu immediat o mediat la situació i el bé de la comunitat diocesana i de tots els qui la integren. És també un motiu per estrènyer els vincles de comunió afectiva i efectiva amb el successor de Pere.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
