L'èxode de la Quaresma - Diumenge 9 de març de 2012



Dimecres passat vàrem començar la Quaresma amb el ritu tradicional de la imposició de la cendra. Aquest gest va acompanyat d’unes paraules evangèliques que són un resum del temps que hem iniciat:  “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”
El temps de Quaresma és un camí vers la Pasqua passant per la Passió i la Creu. Qui vol ser deixeble de Jesucrist “ha de prendre la pròpia creu i seguir-lo”. El cristià ha d’acceptar, com el Mestre, que cal que el gra de blat caigui a terra i mori perquè esdevingui fecund. Són les paraules de Jesús. És la realitat diàfana de la vida.
Per això la conversió que hem de fer especialment en la Quaresma és progrés i creixement humà i cristià, ja que consisteix fonamentalment a morir al nostre egoisme i obrir-nos a l’amor. Aquest és el camí de la vida, de la joia i de la felicitat veritable, encara que sembli una paradoxa morir a un mateix per viure, donar-nos per poder retrobar-nos, empobrir-nos per poder enriquir-nos.
Una de les expressions que el papa Francesc utilitza més sovint és la de sortir d’un mateix, o bé la de l’èxode de si mateix. Segons el papa Francesc, l’èxode de si mateix és el moviment que ha de caracteritzar la vida del cristià i, per extensió, la mateixa vida eclesial. Es tracta de sortir d’un mateix per arribar on és l’altre per alleugerir el seu sofriment i vetllar perquè pugui desenvolupar-se plenament com a ésser humà.
El papa Francesc ens invita a viure el nostre propi èxode, a comprometre’ns activament en les realitats mundanes per transformar-les. Enfront de la passivitat i el cansament, exhorta a actuar especialment en el que ell anomena les perifèries de l’existència, les geogràfiques i les existencials.
L’èxode de si mateix és un moviment de descentrament del nostre ego per posar Crist en el centre. El temps de la Quaresma ens demana viure moments de desert enmig del soroll i el frenesí del nostre món. Ens demana créixer en el silenci i en la interioritat i viure estones de lectura contemplativa de la Paraula de Déu, estones de pregària sense perdre mai l’esperança.
  † Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona