Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Som pecadors. Ens esforcem per aconseguir el nostre fi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’aquesta manera, com afirma el Concili Vaticà II, “trenquem tot el nostre ordenament envers nosaltres mateixos, envers els altres i envers totes les coses creades”.
Tanmateix, ser cristià demana no romandre només en la consciència que som pecadors. En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats, “així com nosaltres perdonem els nostres germans”. Però, ¿què ho fa que sempre, i avui encara més, ens costa tant d’acostar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit.
En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. En aquest punt, em sembla que tots hem d’imitar l’ensenyament i l’exemple que ens dóna el nostre estimat Sant Pare Francesc. “Moltes persones –ens ha recordat- potser no entenen la dimensió eclesial del perdó, perquè sempre domina l’individualisme, el subjectivisme, i també nosaltres els cristians els patim. Déu perdona tot pecador penedit, personalment; però el cristià està unit a Crist, i Crist està unit a l’Església, i per a nosaltres, cristians, hi ha un regal més i un compromís més: passar humilment a través del ministeri eclesial”.
En la seva primera visita a la basílica de Santa Maria Major, a Roma, en saludar els confessors del temple els va dir: “Sigueu misericordiosos. Això és el que els fidels necessiten!” I en una de les audiències generals, deixant de banda el discurs que tenia preparat, va improvisar unes paraules sobre el sagrament de la reconciliació dient que “Déu sempre ens perdona; Déu no es cansa mai de perdonar i nosaltres no hem de cansar-nos mai d’anar a demanar-li perdó”.
“El perdó de Déu –va afegir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de la misericòrdia. Per això, els sacerdots han de confessar-se, i també els bisbes: tots som pecadors.” I passant al testimoni personal, Francesc va dir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó.”
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
